EL PEQUEÑO FUGITIVO
(Pel·lícula dels anys cinquanta)
Avui no he anat al teatre,
he fet ramadà i he aprofitat per veure una pel·lícula que em tenia guardada per
un dia com avui, de relax casolà: El Pequeño Fugitivo, Little Fugitive, una obra mestra del cinema independent nord americà.
És una peli amb argument, però també una reportatge i a la vegada una mena d'assaig
(cinematogràfic) sobre la vida a Nova York als anys cinquanta.
Joey és un nen de set anys que
viu a Brooklyn amb el seu germà Lennie, una mica més gran, i la seva mare
vídua. La mare ha de marxar un dia a cuidar l'àvia i es queden els dos marrecs
sols. Lennie i els seus amics li fan una broma a Joey que es pensa que ha mort
al seu germà i per aquest motiu fuig. Puja al primer tren que pot i arriba a
Coney Island, al sud de Brooklyn. Coney Island és la platja popular de Nova
York i a la vegada un immens parc d'atraccions.
La major part de la peli
—que acaba bé, no patiu— transcorre en aquest parc seguint les peripècies de
Joey buscant-se la vida, gastant-se els pocs diners que guanya recollint
ampolles buides, pujant a tota mena d'atraccions, especialment les que tenen a
veure amb cavalls i el far west
americà.
Una direcció encertadíssima
de Ray Ashley, Morris Engel i Ruth Orkin, ajudats d'una fotografia excel·lent
en blanc i negre fan que no enyorem ni per un moment les grans produccions que
als cinquanta ja van començar a envair-nos, en espectacular —i vermellós—
technicolor. El cinema indie no és un
invent recent i amb pelis així queda demostrat. Richie Andrusco fa, sense saber-ho
perquè només tenia set anys, una actuació impressionant en el paper de petit
fugitiu. Va ser una pel·lícula molt premiada, però sempre en festivals
"marginals", tipus Venècia. Encara faltaven 25 anys perquè s'iniciés
el Sundance Film Festival.
Us recomano vivament que la
veieu, tot i que no és fàcil d'aconseguir, ja que no és una peli comercial, i
per acabar una advertència: després de veure-la correu el risc de que us agafin
unes ganes boges d'adoptar un nen com el Joey; realment és un bombó de
criatura, físicament i per la seva actitud davant la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada