The Fountainhead

THE FOUNTAINHEAD

(al Teatre Lliure dins el Festival Grec)

Ayn Rand és el pseudònim d'Alissa Zinovievna, escriptora i filòsofa nascuda a Rússia i emigrada als EEUU. Es va fer famosa principalment per les novel·les The Fountainhead i Atlas Shrugged i a partir d'aquesta última es dedicà exclusivament a la filosofia, en la branca denominada objetivisme. De la primera obra esmentada King Vidor en fa fer una peli d'èxit que en castellà es deia El Manantial (1949), protagonitzada per Gary Cooper i Patricia Neal.

Avui, dins el Grec, al Teatre Lliure hem vist The Fountainhead (La Deu) en l'adaptació que Ivo van Hove ha fet de la novel·la de l'autora russo-americana. Ivo van Hove és el director del grup Toneelgroep d'Amsterdam, una patum del teatre europeu d'avantguarda. Fa exactament un any, dia amunt dia avall, ja vam poder gaudir de les Tragèdies Romanes, per la mateixa companyia sota el mateix director i ha estat, de llarg, una de les obres més ben valorades de l'anterior temporada. Aquest Grec, doncs, els tornem a veure amb el nou muntatge que dintre de poc es veurà al Festival d'Avinyó, si els del sindicat CGT no el rebenten i suspenen.

Ara diré una cosa estranya: m'ha agradat molt tot, menys la obra. M'explico. Només d'entrar a la sala Fabià Puigserver ja quedes impressionat per la ocupació de l'escenari a tota amplada i profunditat més les primeres files de butaques suprimides; això afegit a una il·luminació impactant és la primera impressió rebuda. "Anem bé" et dius, i sí anem bé perquè és una gran escinificació amb onze persones damunt l'escenari, entre actors i músics, amb un tractament dels videos realment extraordinari i una molt hàbil distribució dels espais, amb uns llocs comuns de trobada dels diversos personatges i d'altres de particulars. Tot això amb una bona música, excel·lents actuacions i el muntatge espectacular és d'una valoració de 10 punts (ten points, si estiguéssim a Eurovisió).

I doncs? Doncs l'obra m'ha semblat fluixa, quan no ho hauria de ser, perquè els problemes que planteja són molt potents. Comprenc que ha de ser difícil condensar una novel·la de 750 pàgines, encara que l'adaptació duri quatre hores. Possiblement el problema, el meu problema, vingui per aquí, però m'ha passat allò terrible que gran part de les situacions no me les he cregut, i si no m'ho crec, no hi combrego. Tampoc m'ha agradat el final afegit amb l'speach amb moralina inclosa. A mi els alliçonaments moral no m'entren; possiblement tingui un trauma mal metabolitzat, o una infància turbulenta o que no hagi superat la fase anal, jo què sé, però no em van.

Conclusió: gran nit de teatre amb un text que no m'ha convençut, i agafeu-vos-ho com pugueu. Nit d'estrena, amb la sala quasi plena. No és fàcil fer el cent per cent amb una obra llarga i parlada en holandès, encara que sobretitulada. Com sempre dic hi havia tothom que hi havia de ser, o sigui gent de la professió que avui no treballaven. La companyia ha estat àmpliament ovacionada, tot i que m'han semblat aplaudiments tebis, però això no priva que part del públic s'hagi aixecat i cridat bravo.