M.U.R.S.
(al Castell de Montjuic)
Fa uns dies, en una de les
meves crítiques de teatre deia que m'havia agradat molt tot, menys l'obra;
sonava a estrany, però crec que s'entenia. Avui encara aniré més lluny: no m'ha
agradat res, excepte el lloc on s'ha fet l'espectacle. Parlo de M.U.R.S i el
Castell de Montjuic.
Feia una pila d'anys que no
havia pujat al Castell de Montjuic, tants com uns cinquanta-cinc o
cinquanta-sis, quan feia el servei militar. Jo la mili la vaig fer molt
jovenet, voluntari tot i que així era més llarga, ara no recordo si el motiu va ser un arravatament patriòtic o que a casa
meva coneixíem a un coronel. El fet és que avui l'he vist molt diferent —el
castell, no el coronel—, impressionant, arreglat, amb uns jardins guapos...
Doncs aquesta ha estat la part bona de la nit.
La dolenta ha estat
M.U.R.S., l'espectacle amb que La Fura dels Baus va obrir els Festival Grec el
30 de juny. Jo de la Fura he vist unes quantes coses i aquesta m'ha semblat la
pitjor, vaja, directament dolenta, i em sap greu, perquè els "Furus"
són gent creativa i trencadora i per això sol ja és bo que existeixin, però el
que he vist avui m'ha semblat lamentable.
Per molt que en el programa
parlin de les ciutats del futur, les smart
cities i altres collonades, que els murs actuals no són físics sinó
invisibles —que els hi expliquin als palestins—, que la tecnologia ens ha
allunyat de la cultura, ens ha deshumanitzat, ens ha alienat del dolor... (?),
jo de tot això no hi he vist res. Si que hi he vist molta tonteria lleugera de
"encengueu el mòbil i connecteu-vos, i ara el grup dels verds i el dels
blaus, i premeu amunt i ara avall..." Ni missatge ni històries.
La posada en escena ha estat
caòtica, però no d'un kaos buscat i
controlat, sinó perquè se'ls barrejaven els tres ambients en que funcionava la
"cosa": música, paraules i crits dels uns amb els dels altres. Hi ha
hagut un moment per a mi desagradable perquè m'ha semblat molt violent, quan un
dels actors ha agafat una noia joveneta —tot i que m'ha semblat que ens volien
enganyar, era una actriu— i agafant-la pel coll l'ha despullat i l'ha forçat a
agenollar-se. "Ara ens faran una sessió d'aquest mamading que està de moda" he pensat, però no, només l'han
embrutat i després li han tirat aigua per rentar-la i han deixat anar una
parida sobre medi ambient net o cosa semblant.
Conclusió, una dramatúrgia
amb molt poc gruix, o gens, i quan repasses el programa quedes acollonit de la
gentada que hi ha col·laborat, fins i tot universitats catalanes i el Massachusetts Institute of Technology
(MIT). Doncs no sé...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada