PINDOLESFEST 2019

PINDOLESFEST 2019

(al Castell de Montjuic)

          Un any més hem gaudit del @PindolesFest, el festival de teatre breu en espais vius. Si no m'equivoco, ja portem cinc temporades. Jo els he seguit anys rere anys des del seu començament, i em considero un addicte, per molt motius. Per començar perquè m'agrada el teatre. Després perquè m'agrada la gent que innova, i per acabar, perquè és una festa i s'ha de ser molt carallot perquè no t'agradi la festa.

          Cada any he fet la ressenya al meu blog del que he vist en els dies del Píndoles, però aquest any no ho faré. I això? No, no us penseu que he rebut una trucada de gent important, com el president en funcions Sánchez perquè no ho fes. O una trucada de la Colau per dir-me el que puc o no puc escriure. Res de tot això.

          El que passa és que aquest any hi he participat més activament. Vaig escriure una obra, inconscientment la vaig enviar i el comitè de selecció més inconscientment que jo me la va seleccionar. Per tant no em sembla ètic ressenyar i fins i tot criticar les peces que s'hi han fet sent part.

          És per això que a continuació ressenyo les obres que s'hi han fet, autors, directors i intèrprets, així en queda constància al blog que, digue'm-ho tot em fa de memòria perquè, sigue'm clars, l'edat no perdona.

DIVENDRES 7 DE JUNY

          GUARDAR LA ROBA — Dramatúrgia: Martí Costa. Direcció: Clara Manyós. Intèrprets: Martí Costa i Berta Pipó. 

          HIDRÀTICA — Dramatúrgia: Nicoletta Bataglia i Iván Tomasevic. Direcció: Rubén Rio. Intèrpret: Nicoletta Battaglia. 

          JOLIE — Dramatúrgia i direcció: Roger Vidal. Intèrpret: Sara Ruiz. 

          CASA — Dramatúrgia: La Malavella. Direcció: Francesca Vella. Intèrprets: Maribel Martín, Miguel Muniente i Víctor Vela. 

          LONGING FOR #1 — Dramatúrgia, direcció i intèrpret: Giulia Spattini. 

          MY HEART WILL GO ON — Dramatúrgia i direcció: Rosa Molina. Intèrprets: Josep De Font, Marina Font i Raül Tortosa. 

          VETE A APRENDER A AFRICA — Dramatúrgia: Raquel Fradera. Direcció: Raquel Fradera i Àngel Sardá. Intèrprets: Eva Cailà, Anabel Riquelme i Oswaldo Martín.

DISSABTE 8 DE JUNY

          QUAN CAU — Dramatúrgia i direcció i intèrprets: Bel Carruana i Azucena Momo. 

          TOT INCLÒS — Dramatúrgia i direcció: Jordi Centelles. Intèrprets: Esster Cort i José Pedro García. 

          VEUS — Dramatúrgia: Josep M. "Kabrota" Ribaudí. Direcció: Marc Torrecillas. Intèrpret: Marc Barbena. 

          LA NOIA DE LA BENZINERA — Dramatúrgia i direcció: Aina de Cos. Intèrprets: Lucia Sánchez i Neus Cortés. 

          MARGARITA — Dramatúrgia i interpretació: Irene Minovas. Direcció: Héctor Rull. 

          MENTRESTANT TU I JO QUÈ FÈIEM — Dramatúrgia: Elisenda Coll. Direcció: Beatriz Bonet, Elisenda Coll i Jordi Samper. Intèrprets: Montse Folgado i Margarita Ponce. 

          SWINGABADY CINETUNES — Dramatúrgia, direcció i interpretació: Jim Rek.

DIUMENGE 9 DE JUNY

          COM SI ET TINGUÉS AL COSTAT — Dramatúrgia i direcció: Sadurní Vergés. Intèrprets: Ignasi Guasch i Laura López. 

          FRONTERA — Dramatúrgia: Antonio López. Direcció: César Barió. Intèrprets: Olga Goded, Alda lozano i Conchita Piña. 

          PETJADES — Dramatúrgia: Companyia pau Palaus. Direcció: Pau Palaus i Adrian Schvarzstein. Intèrprets: pau Palaus i Manu Barandiaran. 

          BÈSTIES D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA — Dramatúrgia i direcció: Juan Ramón Gironés. Intèrprets: Begoña Miranda, Kedar Levi i Joan Ramón Gironés. 

          FEBRE VIRAL — Dramatúrgia i direcció: Anna Colell. Intèrpret: Sas Martínez. 

          PUCES CIRKUS MONER — Dramatúrgia i interpretació: Teia Moner. Direcció: Miquel Espinosa. 

          Això és tot. Un cap de setmana fantàstic on el públic s'ho ha passat molt bé. Una organització mil·limetrada (enhorabona equip Píndoles) que ha fet funcionar tot el muntatge com un rellotge suís, i molt bon rotllo excepte algú que té el caràcter atapeït i tirant a cargolat, però ningú li fa ni puto cas. La gent està per divertir-se i no per bajanades.

          P.D. Espero que em disculpareu que hagi posat com a foto de l'encapçalament la de la meva obra. Em sembla que d'això en diuen amor de mare (segurament de pare, en aquest cas).

MURS

M.U.R.S.

(al Castell de Montjuic)

Fa uns dies, en una de les meves crítiques de teatre deia que m'havia agradat molt tot, menys l'obra; sonava a estrany, però crec que s'entenia. Avui encara aniré més lluny: no m'ha agradat res, excepte el lloc on s'ha fet l'espectacle. Parlo de M.U.R.S i el Castell de Montjuic.

Feia una pila d'anys que no havia pujat al Castell de Montjuic, tants com uns cinquanta-cinc o cinquanta-sis, quan feia el servei militar. Jo la mili la vaig fer molt jovenet, voluntari tot i que així era més llarga, ara no recordo si el motiu va ser un arravatament patriòtic o que a casa meva coneixíem a un coronel. El fet és que avui l'he vist molt diferent —el castell, no el coronel—, impressionant, arreglat, amb uns jardins guapos... Doncs aquesta ha estat la part bona de la nit.

La dolenta ha estat M.U.R.S., l'espectacle amb que La Fura dels Baus va obrir els Festival Grec el 30 de juny. Jo de la Fura he vist unes quantes coses i aquesta m'ha semblat la pitjor, vaja, directament dolenta, i em sap greu, perquè els "Furus" són gent creativa i trencadora i per això sol ja és bo que existeixin, però el que he vist avui m'ha semblat lamentable.

Per molt que en el programa parlin de les ciutats del futur, les smart cities i altres collonades, que els murs actuals no són físics sinó invisibles —que els hi expliquin als palestins—, que la tecnologia ens ha allunyat de la cultura, ens ha deshumanitzat, ens ha alienat del dolor... (?), jo de tot això no hi he vist res. Si que hi he vist molta tonteria lleugera de "encengueu el mòbil i connecteu-vos, i ara el grup dels verds i el dels blaus, i premeu amunt i ara avall..." Ni missatge ni històries.

La posada en escena ha estat caòtica, però no d'un kaos buscat i controlat, sinó perquè se'ls barrejaven els tres ambients en que funcionava la "cosa": música, paraules i crits dels uns amb els dels altres. Hi ha hagut un moment per a mi desagradable perquè m'ha semblat molt violent, quan un dels actors ha agafat una noia joveneta —tot i que m'ha semblat que ens volien enganyar, era una actriu— i agafant-la pel coll l'ha despullat i l'ha forçat a agenollar-se. "Ara ens faran una sessió d'aquest mamading que està de moda" he pensat, però no, només l'han embrutat i després li han tirat aigua per rentar-la i han deixat anar una parida sobre medi ambient net o cosa semblant.

Conclusió, una dramatúrgia amb molt poc gruix, o gens, i quan repasses el programa quedes acollonit de la gentada que hi ha col·laborat, fins i tot universitats catalanes i el Massachusetts Institute of Technology (MIT). Doncs no sé...