M.A.R.I.L.U.L.A.
(a la Seca Espai Brossa)
De Lena Kitsopoulou no en
sabia res fins ahir. Ara sé que és dramaturga, actriu i directora teatral,
autora de l'obra que s'ha estrenat a La Seca Espai Brossa. Escudellant per
internet també he descobert que se la considera una promesa entre els nous
autors grecs i que la propera setmana dirigirà una versió de BodaS de Sangre de Federico García Lorca
al Festival d'Atenes. M.A.R.I.L.U.L.A. és una obra que s'ha representat a
importants teatres europeus i a casa nostra a partir d'ara a la Seca.
La protagonista, una noia
relativament jove, no es troba massa bé; de fet ja fa uns dies que no va fina, però
tal com està el pati no s'hauria de queixar ja que ella mateixa considera que li
van mitjanament bé. En aquest moment està esperant al seu amant que —segons ella— li
fotrà un polvo raonable, no per tirar coets, però acceptable. Doncs si les
coses no li van malament del tot, va arregladeta sexualment... perquè està tan
desencisada? Perquè no para de fer-se preguntes i buscar sortides a aquesta
mena d'atonia? perquè hi ha tantes qüestions sense resposta? Perquè les coses
en general estan tan pitjades? No hi podria haver una píndola que ho arreglés
tot...?
A partir de la traducció de
Joan Sellent, ell mateix, Josep M. Mestres com a director i Mònica Glaenzel com
a actriu, n'han fet l'adaptació, crec que encertadíssima, adaptant —d'acord amb
la autora— els temes a l'actualitat del nostre país i l'imaginari local. Penso
que els ha quedat rodó i res ha grinyolat.
L'escenografia és de Max
Glaenzel, senzilla i molt bona, només una gran taula i al fons un mirall en que
tot el públic ens veiem reflectits. Vestuari i il·luminació correctes; és un
monòleg on no hi caben grans virgueríes. El que ha destacat és el treball
actoral de la Mònica Glaenzel, molt ben dirigida per Josep M. Mestres; ha estat
convincent tan en els registres més dramàtics com en els "còmics".
Aquesta noia és molt expressiva, capaç de fer cares de pallassa sense trencar
amb l'existencialisme i fatalisme de l'obra.
La Sala Joan Brossa plena
fins a la bandera d'un públic que no ha escatimat aplaudiments, reclamant la
presència de tot l'equip i de l'autora que ha estat convidada especialment per
assistir a l'estrena. Al vestíbul, com ja és costum, hem pogut prendre una copa
de cava i comentar la jugada amb els assistents. Tothom estava molt satisfet.
Estarà en cartell fins el 12 d'octubre, o sigui que teniu dies per veure-la,
però jo no badaria. Li auguro un gran èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada