EMILIA
(al Teatre Lliure de Montjuic)
Claudio Tolcachir és un
actor (cine i teatre), director i dramaturg argentí de prestigi. Molt jove
—encara no te quaranta anys— i ja és molt considerat a banda i banda del Atlàntic,
però jo avanço que no és el meu dramaturg de capçalera. Ara tenim la seva
Emilia fins el dia 26 d'aquest mes a la Sala Fabià Puigserver del Lliure de
Montjuic.
Què és Emilia? Jo l'he vist
sencera i no ho he pogut esbrinar. Bé, si que m'he adonat que és un drama on hi
apareix una família galdosa, molt galdosa i la mainadera (Emilia) que va tenir
cura del protagonista masculí. Que hi fa aquesta família dins el requadre
escenogràfic en un ambient més aviat caòtic? No ho sé. Diuen que s'acaben de
traslladar de casa. Perquè la porta d'entrada te l'aspecte —metàl·lica, pesada,
opaca i amb un espiell— de porta de presó? Tampoc ho he pogut esbrinar. No
continuo explicant res més perquè no em veig capaç de glossar el que no he comprés;
quan has de rebuscar per trobar sentit a una obra, malament.
Penso que el text és molt
fluix i ni el director —el mateix Tolcachir— ni els actors han pogut treure
rendiment. Dels actors jo només coneixia la Gloria Muñoz, actriu immensa de la
que he vist coses magnífiques, però torno a Curro el Palmo de Serrat: como hacer buen vino de una cepa enana?
La Puigserver amb una
entrada molt fluixa i el personal ha aplaudit força. Fins i tot un ha cridat
bravo! una sola vegada, però s'ha repensat i de seguida ha callat. Inconstants!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada