Montenegro

MONTENEGRO

( al TNC)

No recordo quants anys tenia, però sí que un dia el meu pare —bon lector i encara millor mestre de lectures— em va recomanar un llibre de Valle-Inclán. Tampoc recordo quin era, però sí que vaig flipar amb aquella prosa desmesurada i màgica. Més endavant vaig descobrir que el boom sudamericà no era tan sudamericà, doncs molt abans de Cien Años de Soledad, el genial galleg ja havia escrit Tirano Banderas.

He fet aquest preàmbul perquè avui he vist Montenegro al TNC, títol amb que Ernesto Caballero, adaptador i director madrileny, ha agrupat la trilogia de les Comedias Bárbaras, escrites entre els anys 1907 i 1923. Haig de dir que se n'ha sortit amb nota alta i també afegeixo que el repte no era menor, doncs el teatre de Valle-Inclán no és fàcil de portar als escenaris. Tenen fama les seves acotacions "irrepresentables"; més de quatre dirien que posats a imaginar situacions se li'n anava la bola, però Caballero ha comprés molt bé com s'havien d'enfocar les situacions i ho ha brodat.

El personatge del Caballero és el d'un cacic, un senyor feudal, altiu, despòtic i fill de puta, casat amb doña Maria que ja no viu amb ell, de la que té sis fills, però que també ha deixat prenyades a la meitat de les dones de la comarca. Ara, a la mort de la seva muller s'embarca per anar a retre-li homenatge davant la seva tomba i demostrar el seu penediment (Romance de Lobos). Al llarg de la travessia evocarà el que ha estat la seva vida (Cara de Plata i Águila de Blasón).

Repeteixo que pel meu gust l'adaptació i la manera d'anar lligant les tres obres ha estat genial. Això, ajudat per una escenografia per una banda minimalista, però a la vegada exuberant de José Luis Raymond —no sé ni com explicar això que acabo d'escriure—, ajudat d'una il·luminació ajustadíssima a la escenografia, de Valentín Álvarez, un vestuari molt imaginatiu i fora del comú, de Rosa García Andújar, ha fet que l'obra (o les obres) hagin resultat rodones. Em falta elogiar el moviment escènic amb moments dignes d'un ballet rus, on hem vist cavalls, gossos, bous, barques... sense ni una peça d'atrezzo, tot fet per actors, però no puc dir qui n'és el responsable perquè no està acreditat al programa.

Direcció molt bona que ha portat a unes interpretacions magistrals. Com sempre han pogut destacar els que tenen millor paper, com Ramon Barea en el rol de protagonista, però el conjunt ha estat formidable.

Gran nit de teatre servida pel Centro Dramático Nacional, del qual Caballero n'és també director des del 2011. La part negativa és que la Sala Gran del TNC ha resultat massa gran, ja que només hi havia un terç d'entrada. Incomprensible! Una de les millors companyies espanyoles ens porta l'obra d'un dels grans dramaturgs de principis del segle passat, 23 actors a escena, música... i la reacció és la sala mig buida. Sort que els assistents ens hem rebentat les mans aplaudint. Jo sóc nacionalista català convençut, però em rebentaria que alguns aficionats al teatre fessin boicot perquè han vingut de "Madrit". Em tocaria molt allò que no sona que la frase amb que acaba l'obra fos premonitòria: ¡Malditos estamos! Y metidos en un pleito para veinte años.

P.D. Petit punt en contra: l'obra és llarga i potser al final decau una miqueta, però és la part del penediment, i com diu un amic meu, el penediment no ven.