L'AVAR
(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)
Per sort el teatre
és un art i com a art no se li poden posar límits, el que se li ha de posar són
idees i sortosament de bojos amb imaginació no en falten. El teatre de
manipulació d'objectes és una d'aquestes disciplines "curioses" per a
les persones acostumades al text. Jo encara recordo quan de petit a la meva ciutat
—que quasi era un poble—, hi apareixia de tan en tant plantat en una plaça un
teatret de lona i fusta que no crec fes més de quatre metres d'amplada per vuit
o deu de llargada. Era la carpa de l'Ezequiel Vigués, conegut com a Didó, un titellaire
de referència. A l'interior s'hi representaven unes històries de guinyol,
acció, humor i garrotades que se'm van quedar gravades a la memòria. Em
fascinaven aquells titelles dins la mà de l'artista que amb rara habilitat
aguantaven uns garrots de doble pala —per sonar més fort— amb que el dimoni repartia
llenya al guàrdia civil, o al pispa o a l'inrevés. Allà hi havia tacó per a
tothom... Quan devíem pagar...? Cinquanta cèntims dels anys quaranta, una pesseta?
Aquests són els
meus primers records de teatre de manipulació. Després n'he vist força, tot i
no ser el meu estil de teatre preferit, fins a arribar als grans espectacles
amb elements manipulats, com The Lion
King, o l'últim que vaig veure a Londres —potser el millor que he vist mai
amb aquests elements— The War Horse,
espectacular; encara el fan al New London
Theatre. Busqueu per internet i quedareu flipats i si aneu per la capital
anglesa, no us la perdeu.
Aterrant a la
actualitat, asquesta tarda al Teatre de l'Aurora d'Igualada he vist un clàssic,
L'Avar de Molière passat pel sedàs d'uns "manipuladors" de categoria;
la companyia Pelmànec, on els personatges del comediant francès son... aixetes.
Sí, ho heu llegit bé; aixetes de diversa qualitat segons el paper que representaven:
individuals, termostàtiques, de monocomandament... Per exemple Harpagon era d'un
model antic, individual i de llautó, o sigui una andròmina. I que feien les
aixetes? doncs representar els seus rols, amb alguna variació. L'avar no cobejava
doblers, acumulava aigua (lògic al ser una aixeta).
En Miquel Gallardo
i Miquel Nevado, els dos actors-manipuladors treballen damunt una taula on hi
van apareixent els diferents personatges aixetats, Cleant, Elisa, Valeri... i
mentre els fan actuar fan les veus i tota mena de sorols. Ja he dit abans que
no sóc un fan d'aquest tipus de teatre, però em trec el barret davant la feina d'aquests
actors que sota la direcció d'Olivier Benoit i el mateix Miquel Gallardo en fan
una creació.
Cap de setmana d'èxit
al Teatre de l'Aurora. Divendres, dissabte i diumenge amb molt bona assistència,
els responsables de la sala cada dia ho fan més bé. Ara els propers dies toquen
espectacles familiars, que s'acosten festes, i com diu la cançó del tió, festes
glorioses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada