Cena Con Amigos

CENA CON AMIGOS

(al Teatre Tantarantana)

Donald Margulies és un dramaturg molt conegut nascut a Nova York que dóna classes de teatre a l'universitat de Yale —poca conya— i escriu obres d'èxit. La que hem vist avui és Pulitzer Drama de l'any 2000 i va ser portada al cine per Norman Jewison el 2001 amb el nom de Dinner With Friends. Daniel Veronese és un home total de teatre que en aquest cas ha fet d'adaptador i director. Pel públic de Barcelona a aquest argentí no li calen presentacions.

Cena Con Amigos comença amb un sopar entre amics, dues parelles de mitjana edat, amb l'excepció que un dels homes no ha pogut venir perquè està de viatge... Al final la dona es sincera i explica que el seu home l'ha deixat. A l'altra parella se'ls trenca l'esquema: com pot ser...? però semblava que...? A partir d'aquí tot canvia, des de la relació amb l'amic que es vol divorciar, fins a la de la parella que resta "unida".

L'obra te un plantejament intel·ligent i ens capbussa en les relacions matrimonials una vegada ha passat l'enamorament inicial. La posada en escena que em vist avui és interessant, al estil de "tots a escena"; els que actuen al front i els que no "hi són" asseguts en un recó esperant la seva entrada. No s'ha respectat la cronologia i hem anat una mica endavant i enrere, cosa que ha trencat la possible monotonia de l'espectacle. Els quatre actors ho han fet bé, dignes en els seus papers. L'escenografia correcte, dins la senzillesa, sense trencar motllos... Doncs que ha passat?

No ho sabria dir, però la cosa ha quedat fluixa. Li ha faltat trempera, cosa molt important i que ningú em mal interpreti, com si els actors hagin treballat d'ofici, com si tot hagués estat fet per creure-s'ho, però jo no m'ho he cregut... del tot. El teatre ja les te aquestes coses; peces que no estan malament del tot els falta aquell punt de genialitat que diferència l'extraordinari de l'adotzenat.

Era nit d'estrena; potser la podran polir i buscar aquella xispa que penso fa falta per donar-li una empenta que seria d'agrair. El Tanta força ple i el públic ha aplaudit sense grans entusiasmes.