SOTA ZERO
( a la Sala Atrium)
La Peleona és una
companyia teatral jove que en pocs dies ha col·locat dues obres de teatre a la cartellera de Barcelona;
la anterior setmana a la Sala Beckett i ara a la Atrium. Sota Zero és la comèdia
—o és un thriller?— que es va estrenar
el dia 21 en aquest teatre del carrer Consell de Cent i que he vist avui.
L'acció passa al
pis que acaben d'estrenar una parella que ha decidit anar a viure junts.
Aquesta nit faran un sopar d'inauguració i han convidat al germà i la germana
d'ella i la ex parella del germà, que està embassada, abandonada i a punt de parir;
tots són companys des de l'institut i tots tenen factures pendents. Però se'ls
hi ajunta un company, antic nòvio d'una d'elles, que ningú voldria retrobar, però
de sobte ha aparegut després de 10 anys d'absència. On era? I per cert, que hi fa al menjador
un cadàver embolicat en plàstic? Això és normal? I com és que senten veus
provinents del més enllà? Això és paranormal? De mica en mica les coses es van
complicant i queda clar que tothom te coses a amagar i que tots intenten salvar
el cul.
Carla Torres és
l'autora i directora junt amb Carles Mallol, i per les dues coses que he vist d'imaginació no n'hi falta. Sembla
especialitzada en deixar-se anar com si a l'hora d'esmorzar ja hagués fet 20 o
30 brainstormings ella soleta i
després es posés a escriure a tota màquina. Això és bo, però després —al
tractar-se d'un estil prop de la novel·la negre— tots els embolics s'han de
desempantanegar, i aquí és on penso que li falla una mica l'invent i opta pel
que en podríem dir "final obert i a fer punyetes", una mica com si
digués ja han passat vuitanta minuts i hem de plegar.
La posada en escena
és molt simple; l'Atrium ha prescindit de la grada amb seients estil Ryanair, i
amb cadires han format dues estrades amb l'escenari central al llarg, i al
final una nevera amb congelador, us podeu imaginar perquè? —nevera, congelador,
un mort, sota zero...—. Molt bé. Els actors han respost perfectament al perfil
dels personatges que a mida que la obra avançava han anat descobrint el fills
de puta que eren.
Peça divertida que
ha sigut rebuda amb forts aplaudiments. Penso que es podria polir i deixar
menys caps per lligar i estalviar-li la feina a l'espectador amb final obert,
però possiblement aquesta sigui la intenció de l'autora, i no seré jo qui la
pretengui corregir. Avui ens ha tocat sessió amb la boja de torn que riu
cridant i fet esgarips fins i tot quan l'acció no fa riure gens, però hem
tingut la sort que aviat s'ha controlat, o potser s'ha quedat afònica. No vull
ser dolent ni voler mal a ningú, però benvingudes siguin certes mancances de
vibracions vocàliques. La sala plena del tot i forts aplaudiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada