PETITS MONSTRES
(a LaVillarroel)
Aquesta obra sembla que va néixer d'un taller fet a la Nau Ivanow, amb una
duració de 20 minuts; la gent de Coincidències la van veure i van recomanar a
l'autora Marilia Samper ampliar-la una miqueta per portar-la a Terrats de
Cultura; va passar a 40 minuts. Va ser un èxit indiscutible. Es va representar
varies vegades i tothom en va sortir molt content. Ara l'han portada a un
"teatre" de veritat, La Villarroel, novament ampliada; 80 minuts.
Es tracta d'una comèdia lleugera amb més ganes de divertir que de fer
pensar, cosa totalment lloable, especialment en els temps que corren. L'Anna és
una artista "conceptual" a punt de fer 40 anys i que en realitat no
fot brot i ha tingut de tornar a viure a casa dels pares, però acaba de sorgir
un problema; la seva germana Marta —que diu que és arquitecte, però no ha acabat
la carrera i fa de dependenta a Sephora— està a punt de trencar amb el xicot i
com que no te pasta vol tornar a viure a casa dels pares. Al llarg de l'obra
les germanes es barallen, es discuteixen i es fan retrets. El pobre nòvio és
pràcticament un sparring, i així va
discorrent l'obra amb més o menys fortuna.
Em temo que la peça ha estat excessivament manipulada: per començar doblar
el temps, i vull aclarir que no és llarga, més aviat allargassada. Abans era
Pequeños Monstruos i ara és Petits Monstres pel fet d'haver-hi posat tocs de
català, tampoc molts. A la dramatúrgia en aquesta versió bilingüe hi han
col·laborat Lola Armadás i Marc Rosich... potser massa coses per una peça que
tothom deia que era molt refrescant. Pel que m'han explicat persones de la meva
confiança que la van veure en algun terrat, em dona la impressió que en tot
aquest trànsit fins al teatre "gran", la funció ha perdut el toc bote pronto i trempera. Comprenc que no
es poden obrir les portes d'una sala com la Villarroel per 40 minuts, però...
La posada en escena està molt bé, amb la sala a dues grades, i l'escenari
central ple d'andròmines (representa les golfes de la casa). Il·luminació
correcte i vestuari de carrer. Direcció correcte, així com les interpretacions.
Naturalment destaca la Vanessa Segura, doncs te el paper més agraït, tot i que
també és la que es veu obligada a actuar una mica de cara a la galeria.
Nit d'estrena oficial i la Villarroel plena a vessar d'un públic agraït. A
la sortida l'empresa oferia una copa als assistents, però jo no em puc quedar
que haig de tornar al poble, i si em fan bufar (els mossos) em fan un desgraciat.
A més si arribo molt tard, la meva dona em pregunta d'on vinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada