1 de març 2015

L'Alè de la Vida

L'ALÈ DE LA VIDA
(a la Sala Muntaner)



David Hare és un dramaturg anglès reconegut tan en el món del teatre (Celobert) com en el del cine com a guionista (El Lector). Quan a l'any 2002 es va estrenar L'Alè de la Vida al West End londinenc se'n va muntar una de bona per aconseguir les primeres entrades, expectació augmentada per qui eren les dues protagonistes: Judi Dench i Maggie Smith.
Tornant a Barcelona, aquí també hem tingut la sort de comptar amb dues molt bones actrius que han donat "cos" a les dues dones enfrontades: Mercè Arànega i Anna Güell dirigides per Magda Puyo, una directora especialista en afinar.
Estem al sud d'Anglaterra, en una illa prop de la costa a la que només s'hi pot accedir per ferry. Dues dones madures es troben; només s'havien vist una vegada en tota la vida, i encara de manera fugaç. Què tenen en comú? Doncs una d'elles ha sigut l'amant del marit de l'altra al llarg de vint-i-cinc anys. Ara cap de les dues té l'home que se n'ha anat a viure a uns quants milers de milles lluny, a Seattle, EEUU, amb una joveneta. La visitant es despista i perd el ferry, cosa que la obliga a quedar-se tota la nit. Serà una vetllada llarga i sortirà de tot.
Aquesta vegada la Sala Muntaner l'han posat a dues bandes separades per un empostissat de fusta que recordava aquests passeigs de balneari marítim. En els canvis d'escena en que la sala quedava a les fosques hi havia una il·luminació  subterrània que venia per les escletxes. Efectiva. A escena quasi res, dues cadires i tres puf. En el transcurs d'aquest dia i una nit, les dues actriu han mantingut un pugilat que ha acabat en empat, totes dues molt en el seu paper; bon càsting.
La Muntaner força plena d'un públic de diumenge a la tarda; moltes dones i grups d'amigues. Homes pocs; devien fer pilota i ja se sap, el primer és el primer. Bona tanda d'aplaudiments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada