TOT ESPERANT JOEL JOAN
(al #nanoteatre dels lluïsos de Gràcia)
I va la quarta obra dels
#nanoteatre de dissabte passat. Com és natural una altra peça curta però
aquesta vegada una novetat: és un musical! Jo he estat el primer sorprès, però
a continuació m'he posat content perquè a mi els musicals m'agraden. A pesar del títol, Tot
esperant Joel Joan no és teatre de l'absurd, ni el llibret és de Beckett.
En el que més s'assemblen aquesta obra amb la del irlandès és que ni Godot ni
Joel Joan es presenten —suposo que ja us ho imaginàveu—.
I doncs? Se'ns
presenten dues noies a la sala, l'una molt compungida, l'altra no tant,
dient-nos que han tingut algun problema i que l'actor principal potser no arribarà a temps..., però que
d'anular res. The show must go on —en
versió rock— o Vesti la Giubba —en
versió òpera—.
I així comencen
explicant (cantant) el que volien fer, com l'obra anava avançant... Els dos
rols estan ben repartits: la companya patidora i la que te un morro que se'l
trepitja —el contacte amb el Joel Joan—. Per a mi el problema més important ha
estat que la música estava pre-gravada, i això d'acabar un diàleg, girar-se i
pitjar el botó de l'audio, queda una mica desastrós. Jo he vist més d'un
musical amb només un pianista, espavilat, però sol i penso que és el que s'hauria
merescut aquesta obra. Llàstima.
Tot i això, els
assistents han aplaudit amb ganes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada