ATRAPATS A LA XARXA
(al #nanoteatre Lluïsos de Gràcia)
La tercera obra que vaig veure aquest cap de setmana al #nanoteatre dels
Lluïsos de Gràcia va ser aquest Atrapats a la Xarxa, una minipeça que ens parla
de relacions humanes en aquest món .0 en que estem vivint actualment i que alguns,
malgrat ells, hi estan endollats.
Deduïm que és al matí. Un xicot jove s'ha fet cafè i tecleja en un
ordinador portàtil. Del pis de dalt baix una noia; només porta una samarreta;
s'acaba de llevar i ofereix al noi unes torrades per esmorzar. Queda clar que
han passat la nit junts, però no es coneixien; rotllo d'una nit aquí te pillo, aquí te mato. Mentre
esmorzen van sortint coses. Realment no es coneixien? com és que...? I que ell
sap...?
Crec que la idea és bona i molt actual, però potser m'hi ha faltat un guió
més treballat. M'ha semblat que han anat massa directes a la problemàtica, i parlo
en plural perquè els autors són dos, Núria Bonet i Martí Costa, els mateixos
que han actuat. M'hi ha fet falta una mica més d'intriga amorosa post rotllo, una mica d'erotisme
"post coital"... —m'ha quedat una frase de consulta se sexòleg de
tarifa plana—. En fi, és com ho he vist. Tot i així la peça passa be i és molt
adequada pel tipus de teatre mini.
Ho han fet a la sala "del wàter", la que te una escala que puja
al pis de dalt, i no hi cabia ni una agulla més. Èxit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada