Utilitat Programada

UTILITAT PROGRAMADA

(al Teatre Tantarantana)

La meva àvia deia "d'allà on no n'hi ha no en pot rajar".La meva àvia com a dona del camp, analfabeta fins els vint-i-quatre anys, en deia moltes de frases fetes. La meva àvia acostumava a saber el que es deia i jo sempre me l'escoltava. Això ve a tomb perquè avui a l'estrena de Utilitat Programada, al Tantarantana, he recordat la dita i he pensat que realment era així.

Segons el programa "aquest és un muntatge valent i provocador. Un muntatge que juga amb la comèdia més àcida per remoure fonaments profunds. En el sacseig actual que estem vivint..." Val; el que jo he vist és una història força inconnexa en que cinc joves estan tancats en un soterrani, aïllats del món i vigilats per una tutora bòrnia. Perquè? no he sigut capaç d'esbrinar-ho, com tampoc he sigut capaç d'entendre on volia arribar l'autor. Finalment ens assabentem del perquè la tutora és bòrnia, una autèntica tonteria; del perquè els joves estan tancats no.

Penso que no és que la història sigui fluixa, no: és inexistent, i aleshores amb aquesta base  què s'hi pot fer? Ja ho va dir la Merceditas de Curro el Palmo de Joan Manuel Serrat: como hacer buen vino de una cepa enana? Jo de la Miriam Escurriola li he vist muntatges que m'han agradat, però avui he pensat que era impossible fer res potable. En quant als actors haig de dir que no coneixia el seu treball i prefereixo no quedar-me amb la imatge del que he vist avui perquè seria fer-los un mal favor.

Finalment vull dir per acabar que a les estrenes és habitual que hi vagin moltes persones properes al autor, al director i als actors. És de gent ben nascuda donar suport als amics i familiars, però penso que hi ha una manera contraproduent que és força habitual en el món del teatre: la sobreactuació en aplaudiments, riallades i demostracions fora de mida al llarg de la funció, fins al punt de donar pel sac tan als espectadors com als mateixos actors. Avui a la part dreta de la fila 4 i a l'esquerra de la 3 s'han passat d'efusius. Un xicot del grup de l'esquerra ha estat més estona rient a crits amb veu d'aiguardent que escoltant el text. Estic pensant seriosament de no anar a les estrenes per estalviar-me aquesta molèstia. Estic segur que els actors agrairien més unes manifestacions moderades —ja no demano sinceres—, entre altres coses perquè serien més creïbles.

El Tanta ple a vessar i a la sortida repartiment de cerveses en un postfunció al vestíbul. Jo he tocat el dos cagadet perquè no saps mai amb qui et pots topar i, la veritat, jo menteixo fatal.