PROPERA PARADA
(al Microteatre Barcelona)
En l'últim post vaig explicar que el diumenge vaig anar
al Microteatre Barcelona abans de tancar per vacances, i que hi vaig veure dues
obres. La segona es titulava Propera
Parada, una comèdia escrita per Silvestre García per a dos actors, noia i
noi.
La mini-sala està decorada com un vagó de metro, i quan
hi accedim els espectadors ja hi ha un xicot assegut, garrulo de Castefa,
segons el programa de mà. Vestit amb un gust horrible: bermudes estampades,
samarreta, calçat amb esportives barates i al cap una gorra tipus bèisbol;
porta ulleres de sol, dins un vagó de metro. Sona el ding dong que indica que
el metro arrenca i entra fent un salt per no perdre'l una noia jove, guapa,
arreglada, segura d'ella mateixa, minifaldilla, tirant a pija... tipus tia
bona. El xicot se la mira, agafa el mòbil i comença a teclejar enviant
WhatsApp.
Al mateix temps el paio ha agafat unes cartulines que ens va
mostrant al públic amb els missatges de Whats que es creua amb un company, una
argúcia molt divertida. Els missatges són del tipus "acaba d'entrar un
pivon...", contesta "està bona?". "Uauh". "Morena
o rossa?", contesta "cabell negre". "No parlo d'això. Les
celles, les celles. Color de la ceja color
de la almeja", i així una estona fins que s'adonen que hi ha una bossa
abandonada sota un dels seients. Fi del meu relat i canvi d'actituds dels
protagonistes. Ja sabeu que no m'agrada fer spoilers.
La peça no és cap virgueria, però és enginyosa i funciona
bé en un espai reduït i en el temps curt d'un micro. La direcció és de Javier
López, la noia (el pivon) és la Laia Alberch i el garrulo Edu Tudela, tots bé
en els seus papers.
Repeteixo el que ja vaig dir ahir. Bon ambient en el
Microteatre Barcelona, el bar animat i a esperar al setembre que tornarà a
funcionar. Jo m'escapo uns quants dies a un lloc on el teatre és molt
important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada