BALNEARI MALDÀ
(al Círcol Maldà)
Aquesta gent dels Pirates són la conya i ara han publicat
una declaració de principis en la que diuen que el dilluns és el millor dia de
la setmana —a qui ho expliquen, jo organitzo els #dillunskabrota—. Però
escriure al·legats si al darrera no hi ha "xixa" no serveis per a res.
Sortosament no és el cas i darrera d'aquests dilluns, com diuen en castellà, hay donde agarrarse: el Balneari Maldà.
I que cony és això? us preguntareu —i si no ho feu jo hi
poso el signe d'interrogació igual—. Doncs una mena de teatre de cabaret
enginyós, divertit, trepidant, no exent de picardia i molt ben fet. Ho explico:
El Balneari Maldà funcionarà per trimestres on cada un dels 13 dilluns es farà
la mateixa funció, més o menys que en això del cabaret sempre hi ha variacions.
La d'aquests primers tres mesos porta el títol de "La identitat". De
febrer a abril serà "L'educació" i de maig a juliol "El
Poder". Com veieu teniu compromís per dies.
L'obra funciona més o menys per sketchs, amb uns personatges interpretats per Ariadna Cabiró, Núria
Cuyàs, Ricard Farré, Jordi Llovet i Laura Pau, tots en estat de gràcia, clavant
els seus papers que poden durar entre minuts i segons. No penso explicar ni un
gag perquè els espatllaria, però us asseguro que pràcticament tots són molt
divertits, a més els que han fet la dramatúrgia han utilitzat una tècnica que
funciona de conya: el leimotiv, que
es repeteix i repeteix (com és l'streptease). Tot i ser una peça menor, en el
sentit de que no és profunda, està escrita amb precisió mil·limètrica per Anna Maria
Ricart, Xavi Morató i Adrià Aubert, que no solament s'utilitzen el llenguatge
amb autoritat, sinó que el fa anar d'un cantó a l'altra de manera enjogassada i
intel·ligent.
Els cinc actors, dirigits per Adrià Aubert han estat
fantàstics; han cantat, han ballat, han fet mim, s'han despatxat a gust amb
l'expressió corporal, han fet ganyotes... crec que han fet tot el que es pot
fer amb el cos i la cara, i a més estic segur que s'ho passen de por mentre ho
fan, doncs se'ls veia divertits.
El Maldà ple com un ou amb un públic que no ha parat de
descollonar-se de riure. Quan la funció s'ha acabat m'ha semblat sentir un
murmuri com volent dir "ja està?". Tots n'hauríem volgut més, però
les coses sempre tenen un fi i aleshores ens hem arrencat a aplaudir de manera
desaforada, molt merescuda. Òndia, ens ho hem passat rebé. Controleu la
cartellera, que no se us escapi. És d'obligada visió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada