MESURA PER MESURA
(al Teatre Municipal de Girona)
Avui el viatge Igualada
Barcelona (moto) i Barcelona Girona (AVE) ha valgut molt la pena. Des que al
Temporada Alta fan cada any més sessions de tarda és una delícia; pots
assistir-hi i tornar a sopar a casa, cosa que fins i tot els més estults del PP saben que
com a casa enlloc. He vist Mesura Per Mesura de William Shakespeare, una obra
classificada com a comèdia, però que jo no tinc tan clar que ho sigui. Era la
versió de Declan Donellan, aquest director anglès fundador junt amb Nick Ormerod
de Cheek By Jowl. Adelanto que he
vist algunes posades en escena d'aquest creador, però com la d'avui cap. Per
dir-ho ras i curt, he quedat espaterrat.
Per altra banda he
comprovat, una vegada més, la universalitat i la intemporalitat del bard de
Stratford. Sent fidel i fins i tot fidelíssim a l'obra original, Donellan n'ha
fet una lectura actual on hem vist (copio del programa) "un govern
corrupte, una monja amb un terrible dilema, en una ciutat palpitant plena de
policies, convents, presons i bordells. Justícia, Déu, sexe, mort... són els termes
d'aquest espectacle que es combinen amb un extraordinari final". Només
m'ha faltat que l'obra era parlada en rus per veure a Angelo, el dolent, clavat
a Vladimir Putin, i consti que no m'agrada assenyalar ni dir noms.
En una escenografia
senzilla, un escenari ocupat per quatre cubs de mida considerable i d'un
vermell agressiu que han fet de tot: de parets, de carrers per on circulaven
els actors... la il·luminació, una il·luminació perfecte s'ha fet càrrec de
crear l'ambient adequat per a cada moment. Diuen que Déu quan va crear el món
va dir "que es faci la llum", i realment quan es "fa la
llum", almenys al teatre, les coses creixen a nivells estratosfèrics, però
també ens hem adonat d'altres punts importants. Només de començar hem vist que
un dels protagonistes de la tarda seria el moviment escènic; la coreografia.
S'han vist moltes obres
en que pràcticament tos els actors romanen a l'escenari, actuïn o no. Aquí
passava el mateix, però amb la diferència que tots els intèrprets formaven una
mena de cor grec mut de paraules, però no de gestos i mentre es movien per
l'escenari anaven deixant els protagonistes de la següent escena en el seu lloc
precís d'actuació, per retirar-se a continuació i quedar-se en un angle observant,
observant críticament... Aquesta, penso, és una de les particularitats i
genialitats de l'espectacle.
Avui em fa por no
saber-me explicar bé, perquè la funció ha estat tan perfecte, tan plena de
matisos, que em costa intel·lectualitzar-ho. Com és que en varies escenes els
actors es posaven a ballar un vals, en moments força dramàtics, i en contes de
quedar ridícul o fora de to, encaixava a la perfecció en el moment narratiu?
Val a dir que en cada moment de les quasi dues hores que ha durat la funció, ha
semblat un espectacle de ballet, per la precisió dels moviments escènics.
Les actuacions han
sigut espectaculars, a la manera que a mi m'agraden, on tan els protagonista
com el que fa de grum estan a un mateix nivell, alt, molt alt, i això sempre és
mèrit del director, que per cert ha sortit a saludar més que content i
satisfet. Cap problema? No, excepte una característica de les "comèdies"
de Shakespeare. A la trama hi posa tanta "xixa", tantes intrigues paral·leles
a la central, que cap al final sembla que es digui "òndia, només em queden
quinze minuts" i aleshores a la carrera es posa a tancar-ho tot,
feliçment, casant a l'una amb l'altra i l'altra amb l'una, i renya al dolent i
perdona al malvat... però el noi de Stratford era així, i a mi m'agrada.
El Teatre municipal de
Girona, aquesta joia incrustada dins de l'Ajuntament, ple fins a la bandera
d'un públic entregat i m'atreviria a dir que entès, que a l'hora de gratificar
als actors ha aplaudit i ha aplaudit, assegut i dempeus. Els actors i el director
han sortit a saludar una pila de vegades. Gràcies Temporada Alta, gràcies Salvador
Sunyer per oferir-nos obres de les millors que volten pel món. Tu i el teu
equip continueu així. Catalunya, aquest futur nou estat d'Europa s'ho mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada