UNA ALTRA PEL·LÍCULA
(al Teatre Borràs)
Jo sóc un bon admirador de David Mamet, aquest nordamericà que
sembla un home del Renaixement, doncs és novel·lista, assagista, dramaturg,
guionista director de cinema... Speed-the-Plow,
aquí traduïda com a Una Altra Pel·lícula és una obra del 1988 que l'autor situa
a Hollywood, aleshores meca del cine.
La peça comença en el despatx de Bobby Gould acabat
d'ascendir a cap de producció d'uns estudis. Apareix Charlie Fox oferint-li un
bombó: guió i actor famós de la competència que treballaria per a ells. Gould
està llegint una novel·la compromesa amb el medi ambient que parla dels efectes
apocalíptics de la radiació. Fox es burla d'ell dient-li que amb
"allò" no es pot fer una peli que deixi diners. Hi ha un tercer
personatge, la secretària substituta, una noia innocent (?) que Gould es vol passar per la pedra, i per aconseguir-ho li passa la lectura i la cita aquell vespre a casa
seva per que li faci... una valoració.
M'ha semblat una obra molt Mamet —s'està preparant la
pel·lícula, que encara no te data de sortida—, una peça que dissecciona aquest
món on no hi ha ni amics ni pietat, en el que només es busquen resultats, no
qualitat, i per tal d'aconseguir el que es vol s'hi val a tot. Hi ha
"material" i penso que se n'hauria d'haver tret més suc. Segons la meva
manera de veure s'han comés varis errors. El primer la direcció, i vull deixar
constància que sóc admirador de Manrique com a director, però penso que avui
l'ha vessat i estic convençut que ha estat perquè ha repicat i ha anat a la
processó. Com a director no s'ha vist —perquè estava actuant— i no ha apreciat
la desmesura, els crits i gestos exagerats que ha fet pecar les actuacions d'excessives.
Pel meu gust ha quedat tot una mica barroer. Hi ha una baralla en la que els
dos protagonistes arriben a les mans que jo no m'he cregut gens.
Un altra punt negatiu penso que ha estat la traducció,
del mateix Manrique i la seva dona. El llenguatge m'ha semblat molt pobre,
mancat de recursos, de sinònims. Hem escoltat expressions com puta, fill de
puta, hòstia puta... fins a l'extenuació; a mi no em molesta gens que es diguin
les coses pel seu nom, però una mica de variació esponja el text i ventila les
orelles. També ens hem menjat una colla de barbarismes, com l'odiós
"algo" en contes d'alguna cosa. En fi, m'ha semblat una adaptació poc
treballada. Per acabar, part del tercer acte hem hagut d'aguantar un xivarri
somort que jo he atribuït a una fallada tècnica, però que el regidor de so —he
parlat amb ell— m'ha dit que era "un efecte". Puc jurar que als
espectadors de les primeres files ena ha fet un gran efecte. La cosa ha acabat
amb un audiovisual que a mi no m'ha aportat res, més aviat m'hi ha sobrat.
Conclusió: no és un espectacle dolent, ni molt menys,
però quan s'ajunten autor i personal de categoria, els addictes al teatre
n'esperem molt i a partir d'aquí venen algunes decepcions. El Borràs ple, però
d'un personal certament una mica curiós, com de gent no massa habitual,
d'aquells que riuen quan no s'ha dit res graciós, o aplaudeixen a mitja
funció... realment no sé com explicar-ho perquè m'ha sorprès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada