Bèsties

BÈSTIES

(a la carpa de la plaça Margarida Xirgu, Mercat de les Flors)

Baró d'Evel, és una companyia nascuda a França,  que avui és franco-catalana i ens ha alegrat les festes nadalenques o del solstici d'hivern, depèn de com sigueu de creients, i a mi m'ha amanyagat l'ànima com a mínim per dos motius: per la qualitat del seu espectacle i per haver plantat una carpa a la plaça de Margarida Xirgu. A mi veure una carpa de circ em transporta a la meva infantesa, i això em fa feliç. Després de l'apunt personal, anem per feina.

Doncs, que és Bèsties? Presque rien —com que la companyia és mig francesa, jo em poso en situació—. Bèsties és un espectacle on una tribu imaginària formada per acròbates, ballarins, comediants, músics, cavalls i ocells ens transporta a un món bell, oníric... un món on ens agradaria entrar-hi i no sortir-ne. Ha quedat clar que no m'explico massa bé; tornem-ho a provar. Bèsties és pura poesia visual —que content estaria Joan Brossa si l'hagués pogut veure—, executada per ballarins que a més són acròbates, un clown mig italià, una nena de nou o deu anys que es belluga com un àngel, uns cavalls que encomanen els badalls als humans i uns ocells que sembla que volin a càmera lenta.

Quan entrem a la carpa no ho fem com és habitual. En grups, un guia ens passeja per uns passadissos decorats per unes lones pintades que podríem considerar rupestres. Finalment ens situen al voltant d'una clàssica pista de circ; grades de fusta, cul incòmode, però tots estem en bona disposició, i de sobte apareix un cavall preciós, magnífic, net, recent raspallat, impecable, que entra per una de les boques, s'atura, sembla que ens observi i torna a marxar. Això promet. A partir d'aquí, la voràgine. Actors, ballarins i acròbates es belluguen compulsivament, cauen, s'aixequen, repeteixen els moviments... qui és més bèstia: els cavalls, els ocells o ells?

És un espectacle que entra per l'estòmac, o potser seria millor dir que entra pels ulls i les oïdes, però se'n va directa a l'estòmac, i allà te'l notes, això sí, fent aturada a l'ànima. Tan el concepte com la direcció són  del tàndem Camille Decourtye i Blaï Mateu que ho han brodat. La resta d'intèrprets a un nivell altíssim, però com que cadascú rep els imputs de manera diferent, jo particularment m'he penjat —sense el permís de la meva dona, tot i que és molt comprensiva— de la Laly Aiguadé; la seva agilitat, la tendresa de moviments i aquella cosa que sembla que no toqui el terra, m'ha deixat flotant també a mi, avi de nou néts, enamorat com un col·legial.

En resum, magnífica nit de teatre? circ? dansa? clown?... Magnífica nit! La carpa plena a vessar i al acabar allò s'ensorrava d'aplaudiments i crits de bravo, merescuts. Val a dir que ens hem posat dempeus molts dels que no tenim costum de fer-ho, però així li hem donat un respir als nostres culs mortificats per aquelles banquetes tan dures. Comoditats apart, nota alta, molt alta, altíssima, que cony.