RENT
(al Casino de l'Aliança del Poblenou)
De musicals n'hi ha de varies classes, i no parlo de bons
i de dolents, que això és molt subjectiu, sinó que diferencio els que expliquen
una història, creada com una obra de teatre —amb música, cançons i de vegades
dansa— dels que un grup d'intèrprets canten cançons o cançonetes que anteriorment
algun conjunt musical van col·locar a les llistes de hits —Mamma Mia seria un exemple dels segons, els que alguns
anomenem Juke Box—, en canvi RENT pertany
al primer grup, el que jo m'atreveixo a anomenar "autèntics".
Independentment de la seva dramàtica estrena fa vint anys
—Jonathan Larson, l'autor, va morir la nit anterior— Rent narra una història potent
basada en La Bohème, òpera de Puccini que ens parlava de les estretors dels
bohemis de l'època i els problemes de Mimí, la costurera tuberculosa. Aquí la
vida bohèmia la porten uns ocupes del districte A de Nova York i els problemes
no són de tisis sinó de drogues i Sida.
Els temes dels musicals "autèntics" acostumen a
ser complicats, tan melòdica com harmònicament, i excepte en algunes parts com
els temes d'amor, que són "suaus", hi ha trossos realment complicats,
amb salts dins l'escala musical, canvis de compàs, harmonies amb moltes
tensions, duets, trios i fins i tot quartets en que cada intèrpret canta un
tema diferent i tot ha d'encaixar... Això és el que dona un dramatisme extrem
quan el moment ho requereix.
He fet tot aquest preàmbul per dir que els musicals
potents són molt complicats d'executar tan pels intèrprets com pels músics que
els acompanyen. A tot això s'hi ha d'afegir que el volum que es projecta a la
sala a través dels micros dels cantants ha d'estar molt ben equalitzat, no solament
de volum. Conclusió: no tothom està preparat per l'exigència d'un musical de la
categoria de Rent, Cats o Els Miserables, per citar obres de tres autors diferents.
Ahir vaig assistir a la prèvia del Rent amb direcció de
Daniel Anglès, que estarà en cartell al Casino de l'Aliança del Poblenou fins
el 20 de març, si no m'erro. Jo per Daniel Anglès sento un gran respecte perquè
he vist coses molt bones interpretades o dirigides per ell, però em temo que
ara s'ha precipitat, doncs crec que no ha aconseguit un càsting de prou gruix
per una obra tan complicada i de quasi dues hores i mitja de durada. Penso que
excepte els cinc músics sota la direcció de Miquel Tejada, que ho van fer molt
bé, la resta d'intèrprets van estar a un nivell no massa alt i el conjunt era
força irregular. Ja sé que els anglosaxons en musicals juguen en una altra
lliga, però una de les coses que més aprecio dels seus muntatges és la
uniformitat en la qualitat, enrasada per dalt. Tan bé ho fa el que només diu
que el sopar està servit, com el protagonista.
Un altra defecte que he trobat en aquest muntatge és que em
sembla que no tots els intèrprets entenien el que feien. No n'hi ha prou de
cantar el que diu la partitura afinant i respectant els tempos. T'has de fer la
música teva, entendre-la, fer que t'emocioni i aleshores emocionar tu als que
t'escolten, i fer-ho ben conjuntat amb la resta d'actors. Sabeu perquè Herbert
Von Karajan es desplaçava en jet privat? Doncs perquè guanyava molta pasta, i
era així perquè aconseguia com pocs que una orquestra amb vuitanta músics sonés
equilibrada com una sola veu. Si jo dirigís la simfònica de Berlín, plena de músics excel·lents, tingueu la
seguretat que sonaria com el cul. És el que avui he trobat a faltar en els actors
—no en els músics—, aquesta comunió en la manera d'interpretar que fa que el
que escoltes t'arribi tal com l'autor ho va pensar i et commogui.
Esperem que amb el rodatge aquest Rent millori. Ho
desitjo de tot cor per l'estimació que tinc pel gènere, per Daniel Anglès i per
tota la companyia que, per fer honor a la veritat, s'hi ha deixat la pell.
Gràcies per la crítica,
ResponEliminaés un dels meus musicals preferits i em fa una mica de por veure'l aquí perque la idea que tinc al cap d'aquesta obra és la de Broadway.
Per altra banda no m'agradaria perdre l'oportunitat de veure aquest espectacle en directe i no a través d'una pantalla...
Esperaré a veure si millora "la nota" perque les peles van justetes i no vull sortir amb un regust amarg del teatre.
Merci!
Jo també estaré content de que millori. Ja he dit que els intèrprets s'hi van deixar la pell.
EliminaJo no sé com era aquest Rent fa un mes i mig. L'he vist aquest vespre, una setmana abans que s'acabi, i tots els actors-cantants m'han semblat molt segurs i còmodes en els seus papers. Han funcionat com un màquina ben engranada i ens han emocionat en molts moments. En tot cas, estic content d'haver esperat, perquè he llegit altres crítiques de les prèvies que deien el mateix que la teva. Salut!
ResponElimina