17 SIMPÀTIQUES MANERES D'ACABAR AMB EL CAPITALISME
(al Teatre Tantarantana)
De vegades els amics, volent ajudar,
donen pel sac: així, ras i curt. És el que ha passat avui, segons la meva
opinió, al Teatre Tantarantana on un grup de coneguts i saludats de la Cia.
Casa Real s'han passat de rosca rient a crits les "gràcies" de
l'obra, fins i tot quan els actors no feien ni deien res. La resta d'espectadors
els hem hagut de suportar estoicament. Com deia el cunyat de Maquiavel,
"amb amics així, no em calen enemics". Paciència.
17 Simpàtiques Maneres d'Acabar Amb El
Capitalisme és una obra fluixa, amb un text que no diu quasi res, carregat de
llocs comuns i que les quatre intèrprets han dit a crits, sense matisos, intentant
explicar com acabar amb el capitalisme. M'ha semblat una obra oportunista
—aprofitant el moment en que es parla tant d'antisistema i ruptura del
stablishment— i a més plana i sense enginy. Admeto que potser tenia mal dia i
els riallers a crits de la segona fila m'ho han acabat d'espatllar...
Però penso que Raquel Loscos i
Salvador S. Sánchez no han estat inspirats en la dramatúrgia i tampoc en la
direcció. Les projeccions videogràfiques m'han semblat carrinclones, llargues i
que en realitat no aportaven res a l'espectacle. Treure filmacions de Lady Di,
Angela Merkel, Beyoncé i una pila més de gent, fins i tot Tina Turner, doblant
les veus dient quatre tonteries, m'ha semblat un recurs suat i de programa de
televisió dolent.
Em sap greu dir-ho, però jo m'he
avorrit mortalment. Tot i així, gran part del públic ha aplaudit molt, s'ha
posat dempeus i ha cridat bravos i uuhuus —naturalment inclosos els riallers de
la segona fila—, o sigui que potser el que està equivocat sóc jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada