L'Amant

L'AMANT

(al Teatre Akadèmia)

Harold Pinter és una patum amb una llarga trajectòria com a novel·lista, poeta, dramaturg, guionista i fins i tot actor (Si no heu vist La Última Cinta de Krapp de Beckett interpretada per ell, busqueu-la; està a YouTube https://www.youtube.com/watch?v=1IUDUMkTva8 )

L'Amant és una peça que podríem anomenar "de joventut", un tête-à-tête entre una actriu i un actor que representen un matrimoni molt british, benestant, clàssic; viuen al camp prop d'un poble i cada matí el marit marxa a la oficina de Londres i ella es queda a casa tenint cura del jardí. Molts dies ella li demana que no torni a casa d'hora perquè vindrà a "prendre el té" el seu amant. No és un spoiler perquè això passa de seguida i a més la peça té més de cinquanta anys i és prou coneguda. Una situació molt civilitzada, a més ell també té la seva, tot i que no la considera una amant, l'anomena la seva puta.

És un plantejament interessant, però que segons la meva apreciació ha tingut un tractament equivocat. Els protagonistes són una parella POSH*,  i això ha portat a Guido Torlonia, el director, a fer-los actuar com si fossin anglesos i l'oba es fes a Anglaterra. A veure si m'explico: els anglesos (especialment els POSH) parlen amb unes inflexions molt marcades i amb una certa lentitud, com si s'escoltessin, i això pel meu gust aquí ha quedat poc natural; crec que s'hauria aconseguit un resultat més convincent sense tanta artificiositat. Em passa el mateix amb actors formats a la Comédie Française quan actuen aquí amb la cantarella d'allà,

Per altra banda s'ha fet una posada en escena que he trobat pesada per reiterativa, fent uns quadres molt curts i entre l'un i l'altra es deixava la sala a les fosques i se'ns repicava el cervell amb una música molt reiterativa a base de bongos. D'acord que a l'obra apareix un bongo a la sala d'estar que "representa" que el marit descobreix, doncs la muller quan està amb l'amant té certes fantasies sexuals relacionades amb un bongo. Com va dir el reputat filósof cada cual se corre como puede, però jo he quedat de bongo fins a dalt. Per tot això he trobat l'obra lenta i ampul·losa i no m'ha acabat de convèncer.

L'escenografia era com a mínim curiosa; representava la casa del matrimoni i la sala on passava quasi tota l'acció tenia forma de gàbia i a més era daurada. Suposo que tenia el seu simbolisme, però tampoc m'ha arribat massa endins. El vestuari de la parella era molt acurat, molt pijo, de categoria.

* POSH o sigui pijos, de nivell; acrònim de Port Out Starboard Home. Abans de l'aviació comercial, els viatges a la Índia es feien en vaixell i eren llargs i calorosos. La gent de possibles agafava camarots de babord (port en anglès) al sortir de casa (out) perquè estaven al cantó de l'ombra i d'estribord (starboard) al tornar (home) pel mateix motiu. Els preus eren molt diferents i només hi podien accedir la gent de possibles. Els anglesos per dir posh sense paraules fan el gest d'arremngar-se el nas lleugerament amb un toc ràpid del dit índex.