27 de juny 2016

Poble sobirà

POBLE SOBIRÀ
(Opinió)



Sóc dels que penso que "el poble", com a un grup de persones que formen una nació, com a súbdits d'un estat, quan acudeixen a les urnes per dipositar el seu vot, mai s'equivoquen, perquè expressen la seva voluntat. Possiblement un munt de gent voti una opció que no t'agrada, però és la seva opció. Pots pensar que estan bojos de fer confiança a aquelles persones que segons tu són una partida de lladres i una colla de fills de puta incompetents, o que no tenen res al cap i menys consciència, però segur que ells pensen el mateix de tu: que estàs sonat.
A Itàlia, durant molts anys va sortir elegit com a primer ministre Silvio Berlusconi, putero, prevaricador, aprofitat i moltes coses lletges més, però va sortir elegit una i altra vegada. Els italians són idiotes? no. I doncs? Doncs potser els que hi havia a l'oposició els semblaven pitjor, o a una part els hauria agradat ser putero, prevaricador, aprofitat i moltes coses lletges més, com ell.
Fa uns dies al Regne Unit es va fer un referèndum preguntant si els anglesos volien quedar-se o sortir de la Unió Europea. Als del Remain els van donar pel sac al guanyar el Brexit, i ara hi ha una pila de gent que va acollonida com a zombies dient que han fet un disbarat i fins i tot demanant un nou referèndum. Sisplau, siguem seriosos; és com si jo demano unes altres eleccions a Espanya perquè ha tornat a guanyar el PP i a mi Rajoy em provoca urticària. De moment l'únic que puc fer és rascar-me i després felicitar-lo i mostrar-li la meva admiració (i estupefacció).
A Espanya hi ha hagut noves eleccions perquè a les últimes que es van celebrar, el panorama parlamentari resultant va ser un trencaclosques i els dirigents dels partits majoritaris no van ser capaços d'arribar a acords per tirar endavant la legislatura. Solució: noves eleccions, però —i ara ve el millor— amb els mateixos incompetents incapaços de posar-se d'acord. Penso que per decència —tot i que decència i política cada vegada sembla més un oxímoron— al convocar noves eleccions els caps de llista anteriors s'haurien d'haver retirat, tot i que possiblement si per llei fos obligatori, haurien arribat a algun acord, n'estic segur.
Doncs ja tenim el resultat: el PP ha tornat a guanyar i ha augmentat la seva representació parlamentària. Els espanyols són idiotes com els italians als que em referia al segon paràgraf? no. I doncs? Doncs no en tinc ni puta idea, però em quedo amb la lliçó: finança't il·legalment, mou calé negre, blanqueja'l, envia SMS de sé fuerte Luis, carrega't els sistema sanitari d'una autonomia, acomiada empleats en diferido, fes informes falsos de cc. a Suïssa dels teus adversaris, condecora mares de Déu i menteix a sac, ni que siguis molt catòlic i de l'Opus Dei, que Déu —que és de dretes et perdonarà—.
Conclusió: els espanyols no són idiotes i han triat aquesta opció i per això jo m'estimo més no ser-ho d'espanyol, perquè no m'hi sento, perquè no m'agrada com van les coses, perquè no em ve de gust tenir rei, ni que sigui cunyat d'un presumpte lladre, aquell que s'autoanomenava el conde empalmado... i perquè als catalans, a Espanya, no ens estimen. Sinó pregunteu-li al desgraciat del Rivera que, per ser català, s'ha fotut una hòstia...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada