POBLE SOBIRÀ
(Opinió)
Sóc dels que penso que "el
poble", com a un grup de persones que formen una nació, com a súbdits
d'un estat, quan acudeixen a les urnes per dipositar el seu vot, mai s'equivoquen,
perquè expressen la seva voluntat. Possiblement un munt de gent voti una opció
que no t'agrada, però és la seva opció. Pots pensar que estan bojos de fer
confiança a aquelles persones que segons tu són una partida de lladres i una
colla de fills de puta incompetents, o que no tenen res al cap i menys consciència,
però segur que ells pensen el mateix de tu: que estàs sonat.
A Itàlia, durant molts anys va sortir
elegit com a primer ministre Silvio Berlusconi, putero, prevaricador, aprofitat
i moltes coses lletges més, però va sortir elegit una i altra vegada. Els
italians són idiotes? no. I doncs? Doncs potser els que hi havia a l'oposició els
semblaven pitjor, o a una part els hauria agradat ser putero, prevaricador,
aprofitat i moltes coses lletges més, com ell.
Fa uns dies al Regne Unit es va fer un
referèndum preguntant si els anglesos volien quedar-se o sortir de la Unió
Europea. Als del Remain els van donar
pel sac al guanyar el Brexit, i ara
hi ha una pila de gent que va acollonida com a zombies dient que han fet un
disbarat i fins i tot demanant un nou referèndum. Sisplau, siguem seriosos; és
com si jo demano unes altres eleccions a Espanya perquè ha tornat a guanyar el
PP i a mi Rajoy em provoca urticària. De moment l'únic que puc fer és rascar-me
i després felicitar-lo i mostrar-li la meva admiració (i estupefacció).
A Espanya hi ha hagut noves eleccions
perquè a les últimes que es van celebrar, el panorama parlamentari resultant va
ser un trencaclosques i els dirigents dels partits majoritaris no van ser
capaços d'arribar a acords per tirar endavant la legislatura. Solució: noves
eleccions, però —i ara ve el millor— amb els mateixos incompetents incapaços de
posar-se d'acord. Penso que per decència —tot i que decència i política cada
vegada sembla més un oxímoron— al convocar noves eleccions els caps de llista
anteriors s'haurien d'haver retirat, tot i que possiblement si per llei fos
obligatori, haurien arribat a algun acord, n'estic segur.
Doncs ja tenim el resultat: el PP ha
tornat a guanyar i ha augmentat la seva representació parlamentària. Els
espanyols són idiotes com els italians als que em referia al segon paràgraf? no.
I doncs? Doncs no en tinc ni puta idea, però em quedo amb la lliçó: finança't il·legalment,
mou calé negre, blanqueja'l, envia SMS de sé
fuerte Luis, carrega't els sistema sanitari d'una autonomia, acomiada
empleats en diferido, fes informes
falsos de cc. a Suïssa dels teus adversaris, condecora mares de Déu i menteix a
sac, ni que siguis molt catòlic i de l'Opus Dei, que Déu —que és de dretes et
perdonarà—.
Conclusió: els espanyols no són
idiotes i han triat aquesta opció i per això jo m'estimo més no ser-ho d'espanyol,
perquè no m'hi sento, perquè no m'agrada com van les coses, perquè no em ve de
gust tenir rei, ni que sigui cunyat d'un presumpte lladre, aquell que
s'autoanomenava el conde empalmado...
i perquè als catalans, a Espanya, no ens estimen. Sinó pregunteu-li al desgraciat del Rivera que, per ser català, s'ha fotut una hòstia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada