25 de març 2017

La Senyora Florentina I El Seu Amor Homer

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER
(al TNC)




          Avui he retornat a la meva infància, tot i que en tinc records molt més bons. A meitat dels anys 40 una cosina, la meva germana (més grans que jo) i jo mateix anàvem a un teatret d'Igualada on em vaig "formar" com a espectador. Cada festiu, invariablement hi vèiem cine en sessió doble més curts "de riure" i força sovint teatre d'aficionats, fins i tot alguna sarsuela; per Nadal, els Pastorets o L'Estel de Nazaret. Dic això perquè de teatre d'aficionats n'he vist molt, però avui, com deia abans, he fet aquest salt enrere al TNC. Demano disculpes abans de començar pel que diré, i el que escric ho faig segons la meva humil opinió. No ho faré constar cada vegada per no fer-me pesat.
          D'entrada la peça de Mercè Rodoreda l'he trobat fluixa i llarga; com en aquell relat de Camilo José Cela que deia pobre y ciego, dos desgracias; doncs això, dues desgràcies. És una mena de falsa comèdia costumista que a mi no m'ha aportat res. Belbel l'ha plantejat, o així m'ho sembla, com va estar escrita i queda molt antiquada. Les quatre protagonistes, Florentina, Perpètua, Júlia i Zoila, quan es posaven a xafardejar semblaven quatre lloques; parlaven en un to de veu agut extremat, i es bellugaven de manera artificial, movent els braços fent "aspavientos". Només m'ha faltat quan s'han posat a cantar i ballar cuplets i escoltar el babilonio que mareo. Jo em volia fondre de vergonya, però com que el públic aplaudia  a cada moment, doncs m'he adonat que estava en territori comanche.
          Només faig mitja crònica ja que a la que s'han encès els llums per a l'entreacte, me n'he anat cagant punyetes cap a casa a sopar, doncs ha sobrat llobarro al forn del dinar, que a la meva dona li ha quedat digne de Jehovà —Monty Phyton, la Vida de Bryan canviant el llobarro per llenties—.
          Sé que discrepo de molts crítics professionals i opinadors amateurs, però és tal com ho he vist. Em disculpo, tot i que no en tinc obligació.

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Jo no he vist "La senyora Florentina" perquè segons alguns comentaris que vaig llegir ja vaig intuir el que expliques. Havent vist les darreres direccions del Belbel em temo que s'ha passat al bàndol de la comèdia del broc gros (la que fa riure els autocars, que dic jo). Per sort encara és jove i espero que es redreci aviat ;)

    ResponElimina