LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER
(al TNC)
Avui he retornat a
la meva infància, tot i que en tinc records molt més bons. A meitat dels anys
40 una cosina, la meva germana (més grans que jo) i jo mateix anàvem a un
teatret d'Igualada on em vaig "formar" com a espectador. Cada festiu,
invariablement hi vèiem cine en sessió doble més curts "de riure" i
força sovint teatre d'aficionats, fins i tot alguna sarsuela; per Nadal, els
Pastorets o L'Estel de Nazaret. Dic això perquè de teatre d'aficionats n'he
vist molt, però avui, com deia abans, he fet aquest salt enrere al TNC. Demano
disculpes abans de començar pel que diré, i el que escric ho faig segons la meva
humil opinió. No ho faré constar cada vegada per no fer-me pesat.
D'entrada la peça
de Mercè Rodoreda l'he trobat fluixa i llarga; com en aquell relat de Camilo
José Cela que deia pobre y ciego, dos
desgracias; doncs això, dues desgràcies. És una mena de falsa comèdia
costumista que a mi no m'ha aportat res. Belbel l'ha plantejat, o així m'ho
sembla, com va estar escrita i queda molt antiquada. Les quatre protagonistes,
Florentina, Perpètua, Júlia i Zoila, quan es posaven a xafardejar semblaven
quatre lloques; parlaven en un to de veu agut extremat, i es bellugaven de
manera artificial, movent els braços fent "aspavientos". Només m'ha
faltat quan s'han posat a cantar i ballar cuplets i escoltar el babilonio que mareo. Jo em volia fondre
de vergonya, però com que el públic aplaudia
a cada moment, doncs m'he adonat que estava en territori comanche.
Només faig mitja
crònica ja que a la que s'han encès els llums per a l'entreacte, me n'he anat cagant
punyetes cap a casa a sopar, doncs ha sobrat llobarro al forn del dinar, que a
la meva dona li ha quedat digne de Jehovà —Monty Phyton, la Vida de Bryan
canviant el llobarro per llenties—.
Sé que discrepo de
molts crítics professionals i opinadors amateurs, però és tal com ho he vist.
Em disculpo, tot i que no en tinc obligació.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo no he vist "La senyora Florentina" perquè segons alguns comentaris que vaig llegir ja vaig intuir el que expliques. Havent vist les darreres direccions del Belbel em temo que s'ha passat al bàndol de la comèdia del broc gros (la que fa riure els autocars, que dic jo). Per sort encara és jove i espero que es redreci aviat ;)
ResponElimina