Blade Runner 2049

BLADE RUNNER 2049

(Pel·lícula)

          En castellà hi ha un refrany que diu més o menys Nunca Segundas Partes Fueron Buenas. S'ha de prendre com una generalització i com a tal no fer-ne massa cas, però a vegades l'endevina. M'avanço: no vull dir que la peli sigui dolenta, però bona tampoc; més aviat mediocre. Anem per feina.

          Venim de Blade Runner, un mite de la sci-fi, i tot i que deu ser temptador fer-ne una seqüela —també en el sentit econòmic—, s'ha de tenir molt clar per posar-s'hi. Quan l'original es va estrenar l'any 1982, poca, molt poca gent s'havia llegit Els Android Somien Xaix Elèctrics? del nordamericà Philip K. Dick. La impressió en la majoria de públic va ser aclaparadora i el boca orella, a part de la publicitat, va fer que quasi tothom volgués veure el film. La direcció de Ridley Scott, un càsting excel·lent, una posada en escena impressionant, i per acabar-ho d'arrodonir la música de Vangelis la van convertir en una peli de culte, encara avui.

          En la segona entrega ja no estem a principis del segle XXI, sinó al 2040, però la zona de Los Angeles té més o menys els mateixos problemes i els "replicants" són creats per a bons fins, però... sembla que encara queden models antics de Nexus 6. A partir d'aquesta idea i enllaçant-ho tot amb el final de la primera peli, es tira endavant basant-se en un guió no massa reeixit, llarg per la poca xixa que hi ha i ple d'imatges allargassades i en general amb molt poca acció.

          Penso que el canadenc Denis Villeneuve —la seva millor peli per a mi és Incendies, basada en l'obra de Wajdi Mouawad—no ha estat encertat en la direcció i jo fins i tot he trobat el càsting molt fluix, sense parlar de la música, un poti poti de sons que m'han acabat de fer la visió pesada. Els autors són per a mi dos desconeguts que no han estat a l'altura.

          La producció és bastant plana i avui els nomenats "efectes especials" ja no impressionen a ningú; ja n'hem vist molts i volem més gruix, més història. Que els cotxes es desplacin per l'espai i obrin les portes com una libèl·lula, no impacta ni al meu nét de 8 anys perquè ja ha vist uns quants Star Wars. En el Runner original hi havia efectes d'aquest tipus, però han passat 35 anys i a més la peli mai es va fonamentar en aquest aspecte, sinó en la història que era realment innovadora: una ciutat caòtica, insegura multiracial, on hi cau sempre una pluja àcida i la gent parla una estranya llengua franca... això a part de l'argument que és molt bo.

          Tampoc diré que els actors ho hagin fet malament, però en realitat no s'ha pogut lluir ningú amb aquells papers tan plans, tantes mirades a l'infinit i tanta estona d'estar estàtics "pensant". El protagonista potser és un bon actor, però vist el paper d'avui, dubto que pugui emular el prota de Algú Va Volar Per Damunt el Niu Del Cucut, per posar un exemple sense dir noms. Potser salvo al Harrison Ford, però no sé si és pel paper curt que té o per una certa nostàlgia de la peli del 82. Conclusió: m'ha agradat molt poc. Quan em vagui tornaré a veure la primera, director's cut, preferiblement.