27 de maig 2018

OPUS

OPUS
(al Teatre Lliure)





          Ahir i avui el Teatre Lliure ens ha ofert un d'aquells espectacles als que ens està acostumant la direcció, peces de categoria, internacional i d'alt nivell, d'aquells que sense el suport d'un govern i/o un festival difícilment veuríem. Opus, creació de Yaron Lifschitz, amb la companyia Circa i la col·laboració dels Quatuor Debussy. Un cartell de pes.
          Faig un parèntesi per dir que ni el circ ni la dansa són la meva debilitat. No sóc un habitual ni de l'Ateneu de Nou Barris ni del Mercat de les Flors. Tot i així m'he fascinat amb La Veronal o El Baró d'Evel. Continuo.
          Opus és un gran espectacle on es combinen les acrobàcies —d'una execució insuperable— amb la música servida per un indiscutible quartet, el Quatuor Debussy. Així es fusionen les dues disciplines: els deu acròbates movent-se inspirats per la música de Xostakóvitx, però no per la música més "amable" del músic rus, com els vals núm. 2,  sinó pels seus quartets de corda, potser les partitures més complicades i trencadores. No en va es diu que Beethoven i ell són els putos amos del quartet de corda.
          Aquí els  Quatuor Debussy ens han fet una demostració de qualitat poc comuna arrencant dels quatre instruments de corda un so perfecte, equilibrat, homogeni, que per a mi és la cosa més difícil del món.
          En quant als deu acròbates, cinc dones i cinc homes, també han brillat a un nivell altíssim, forts, àgils flexibles, molt ben conjuntats entre ells, amb moviments entrellaçats executats a voltes amb rapidesa, segons com amb una calma quasi impossible.
          De conya, no? Doncs no. Jo ho he trobat una mica repetitiu. Segons el programa "Opus explica les complexes relacions entre l'individu i el grup, entre el decurs de la història i els dictats del cor, entre la tragèdia i la comèdia..." i a mi, sincerament, tot això no  m'ha arribat i m'he quedat amb un concert magnífic i uns exercicis gimnàstics brutals, però en cap moment se m'ha posat la pell de gallina, ni he sentit corrent elèctric per l'espinada, ni m'he emocionat. Potser tenia mal dia o, com he aclarit al principi el circ no és el meu fort. Tot i així felicitats per portar espectacles d'aquesta categoria que només es poden veure de tan en tant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada