AS YOU LIKE IT

AS YOU LIKE IT

(al Shakespeare Globe de Londres)

          Pels aficionats al teatre, a Londres n'hi ha un al que, si es pot i hi ha funció, s'hi ha d'anar obligatòriament: el Shakespeare Globe. No és "de veritat" perquè és una reproducció, però val molt la pena visitar-lo i especialment anar a veure-hi una obra. Està tan ben construït i és tan fidel a com era a finals del XVI, que de seguida t'oblides que el van fer al XX.

          L'original es va aixecar el 1599 per a la companyia de Shakespeare. El 1642 tots els teatres de la ciutat van ser clausurats per l'administració puritana, i al 1644, al estar fora d'us va ser demolit. La religió sempre tocant allò que no sona. Però l'any 1970 un director nord americà començà a recollir fons per reconstruir-lo i avui podem gaudir de la reproducció exacte de l'original a pocs metres de la seva ubicació inicial, al Bankside.

          No és fàcil trobar entrades, però mai t'has de rendir, i és el que vam fer el meu nét i jo, presentar-nos dues hores abans de l'espectacle i "pillar" algun retorn, i a fe que vam aconseguir de les millors localitats: centrats, al pis de baix i fila 6 —el que vol dir poder recolzar l'esquena a la paret—. El que n'hauríem de dir platea, son entrades a peu dret, sense sostre. Així és com vam poder veure As You Like It.

          Explicar l'argument d'una obra de Shakespeare està per demés per coneguda. L'important és com "s'ho fan" les companyies angleses. Habitualment en els "temples" —National Theatre, Barbican, els dos teatre s'Stratford i el Globe— són fidels a l'original, o sigui que et menges tres hores com a mínim, però tres hores d'excel·lència on no s'estalvia res: música, danses, vestuari i una cosa que jo valoro molt: desimboltura. Amb això vull dir que els directors no l'encaren amb un respecte especial com si es tractes del Sant Grial, amb la qual cosa possiblement quedaria artificial. Especialment les comèdies del bard es fan com a l'època, descaradament, com quan el públic s'anava a divertir, berenar i beure, i si convenia participar dient a crits que "la noia" s'havia amagat darrera la columna.

          Aquest teatre ja el coneixia, però el meu nét no, i va ser tota una experiència alternar la meva atenció entre el que passava a l'escenari i el que li passava a ell. Un detall que em va recordar el Grec de Barcelona d'anys enrere: com que els bancs són de fusta i les obres són llargues, lloguen coixins que s'apiaden dels culs dels espectadors. També venen impermeables de plàstic transparent pels que estan al yard (platea a peu dret) que si plou es mullen al no estar coberta aquesta part. Tot recorda una mica els Corrales de Comedia del segle d'Or espanyol, com el de Almagro.

          Si aneu a Londres i sou aficionats al teatre, recordeu que és una visita imprescindible.