YOUNG FRANKENSTEIN
(al Garrick Theatre de Londres)
L'any 1818, una
joveníssima Mary Shelley va publicar una novel·la romàntica i gòtica: Frankenstein,
O El Modern Prometeu. El que ella no sabia és que 156 anys després un altre
escriptor i guionista de cine, faria aparèixer el nét del científic de Transilvania,
tot i que ell assegurava que es deia Fonkonsteen, i que 33 anys més tard, encara, aquest
mateix guionista i director de cine —sí, ho heu endevinat, és Mel Brooks— convertiria
la seva història en un musical anomenat (com la pel·lícula) Young Frankenstein.
Després de la seva
estrena a Broadway el 2007 ha rodat pel món i jo la vaig veure la passada
setmana a Londres l'últim dia que la feien. No va ser casualitat, vaig adequar
el viatge per no perdre-me-la. Tot i així, em sembla que en vista de l'èxit la
reposaran en breu.
Mel Brooks és un
d'aquells paios que són com el porc, d'ells s'aprofita tot: és guionista,
actor, productor, director, compositor... i li queda temps per ser una
persona divertida i activa. Avui als seus 92 anys encara està produint una peli
i actuant en tres que encara no s'han estrenat, però anem al que vaig veure al
teatre.
La història
s'ajusta exactament a la pel·lícula, on el jove científic nord americà,
especialista en el cervell humà, rep la notícia que el seu avi, el doctor Frankenstein, li va deixar en
herència el castell de Transilvània, on va fer l'experiment de ressuscitar un
mort. Decidit, empren el viatge i una vegada allà repetirà l'experiment, ajudat
dels servidors de l'avi: Fraü Blucher la regenta de la casa, Igor el criat
geperut que no se sap mai si té la gepa a l'esquerra o a la dreta, Inga
l'explosiva rossa que està com un pastís de melmelada de gerds...
És una peça intranscendent,
però divertidíssima, molt dinàmica i amb números musicals i de dansa
trepidants. Quan el jove Frankenstein presenta el monstre en un teatre per
demostrar l'èxit de l'experiment, es munten un número de ball que fa saltar les
llàgrimes de riure.
No és una obra de
la magnitud del Fantasma de la Òpera o Els Miserables, però com tot el que es
fa al WestEnd és realment notable. 22 actors-ballarins i 9 músics a càrrec de
l'orquestra. Vestuari, il·luminació i escenografia espectaculars. Com que era
l'últim dia, ens hi van afegir algun bis i els aplaudiments em van fer témer
que el Garrick Theatre s'ensorrés,
que ja és una mica vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada