KINGDOM
(al Teatre Lliure)
El teatre de text s'ha
estat fent al llarg d'anys i panys. Els tres grans dramaturgs de l'antiga
Atenes: Sòfocles, Èsquil i Eurípides, nascuts al entorn del 500 A.C. ens van
deixar peces magnífiques on es deia el text solemnement. Aquesta manera de fer
va continuar al llarg de molts anys, però últimament el teatre, sortosament, ha
evolucionat donant entrada a diferents maneres de fer: absurd, teatre físic,
d'objectes...
L'Agrupación Señor Serrano,
nascuda a Barcelona l'any 2006 fa un teatre molt específic utilitzant
tecnologia actual, podria ser teatre d'objectes, però que sempre acaba
projectat en una gran pantalla. Joguines de basar xinès, madelmans, gominoles,
ninotets, plantes artificials... que van movent per taules grans, son filmats i
projectats. Acostuma a ser teatre de denúncia sota l'aspecte de ser un joc: A House in Asia, Birdie...
La pregunta
important és quan de temps poden fer aquest tipus de teatre sense repetir-se,
quan arribaran a la fi de cicle? Sempre he sigut admirador dels Serrano i sempre
m'he preguntat quan esgotarien el seu filó. Una companyia teatral de text pot
fer un Sòfocles, un Lope de Vega, un Shakespeare, un Rostand, un Ibsen i continuar
amb un Mamet, i així anar explicant el que els autors han escrit, però penso
que els Serrano ho tenen més fotut.
Després de veure
Kingdom, la seva última creació he pensat que potser han arribat al final del
cicle. La peça ha començat bé, però de seguida s'ha perdut (al meu entendre), i
em sap greu dir-ho, però és el que he percebut. Mantenen un bon nivell
d'actuacions i d'idees (fins i tot alguna de bomber), però em penso que han navegat, en el sentit de fer-ho sense rumb.
La llarga dansa final que no he sabut aclarir si era un homenatge a una pila de
King Kongs o una ritual maorí de'aquelles que fan abans de començar un partit
de no sé què (sóc un ingnorant en esports), m'ha semblat patètica. Llàstima.
