AQUIL·LES O L'ESTUPOR
(al Mercat de les Flors)
Amb aquesta obra he dit bye bye al Festival Grec d'aquest any. Ha estat un
Grec intens, al menys per a mi, i m'atreviria a dir que un dels bons Grecs dels
últims temps, i per això em sap greu que el meu acomiadament hagi estat amb una
de les funcions més fluixes, des del meu punt de vista, de tot el mes. Avui la
crítica serà curta, ja que no sé massa que dir.
Segons el programa de mà, Aquil·les i Helena es van entrevistar durant la
guerra de Troia i es van enamorar malgrat ser un amor impossible, doncs l'obra
neix a partir d'aquesta trobada, amb un muntatge poc convencional que fon les
possibilitats expressives de la dansa, la música i la interpretació dramàtica,
amb notes d'humor... Vale.
Jo tot això no ho he vist, o ho he vist una mica esbiaixat. El recitat de
Quimet Pla de la primera part, m'ha semblat un pèl estripat i el de la segona
una mena de còpia de les traduccions que feia Carles Riba dels clàssics grecs per
la Bernat Metge. Tot força desequilibrat. La dansa, moderna o millor contemporània,
força repetitiva i la música francament pesada: el saxo només ha fet sorolls i
l'altre instrument era una mena de zamfona, giny de l'edat mitjana d'una
simplicitat ... doncs del segle X.
Per acabar-ho d'espatllar, l'espectacle que havia de durar 90 minuts s'ha
allargat a més de cent. Fa de mal dir si la pila d'actors i ballarins ho han
fet bé o malament; quan les coses es fan pesades costa ser objectiu. La sala Maria
Aurèlia Capmany a la meitat. Aplaudiments de compromís.
