ESTACIÓ TERMINUS
(al Mercat de les Flors)
Continuo amb el Grec, aquesta vegada
al Mercat de les Flors on he vist Estació Terminus, una obra escrita a quatre cervells
i vuit mans, la qual cosa pot semblar un excés, però és el que hi ha: Albert
Mestres, Magda Puyo, Ramon simó i Anna teixidó son els autors i Puyo i Simó
l'han dirigit.
Entrem a la Sala Maria Aurèlia Capmany
i ens la trobem amb una escenografia curiosa, sense butaques —tan còmodes que
són—, un muntatge de mecanotubo que representa una estació de tren. Aprofitant
aquesta estructura unes grades i al centre de l'espai dues o tres files de
seients fetes amb el mateix material. Sí, realment sembla una estació de tren,
i en moltes poblacions del món les estacions centrals porten aquest nom, el
d'una divinitaat romana identificada amb els límits i les fronteres. Que hi
passa en aquesta estació?
Segons el programa, "aquesta
estació podria ser l'imatge d'una Europa en punt mort que sap que ha de
canviar, però no sap ben bé cap on adreçar-se. Imatges i escenes, fragments de
conversa i accions coreogràfiques ens permetran recrear un seguit d'històries sobre un món que
s'allunya de la utopia del humanisme". Doncs sí, pero...
El seguit d'històries hi eren però a
mi m'han semblat inconnexes, i malgrat que potser algú em renyarà per dir això,
no he entès res. Sí, he vist clar que els sis intèrprets han representat una
pila de personatges que no estaven contents, que tenien problemes, amb la
parella, amb el país i fins i tot amb el món, però m'he quedat igual.
Bé, igual no perquè les coreografies,
els moviments corals, les aturades sobtades i tota l'estètica de l'obra m'ha
agradat bastant tirant a molt, però, que passava? Els actors han recitat bé els
seus papers, han actuat amb solvència i fins i tot han cantat bé, però... La il·luminació
m'ha semblat bona i amb cops d'efecte interessants, però...
Com podeu veure, massa peròs dins una
sola obra. La sala estava plena i el públic ha respost, jo diria amb certa
fredor, però hem aplaudit força. Sempre s'ha de premiar l'esforç que fa la gent
de teatre quan el fa entregant-se i oferint el millor d'ells mateixos.
