ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS
(al Teatre Lliure)
Avui aquesta
ressenya serà curta, curta i mot poc informativa teatralment. Haig de dir que
de Lorca en sóc un enamorat, però també
diré que aquesta peça no l'havia vist mai. Dit això declaro que a la versió que
ens han ofert avui els de la companyia ATALAYA
TNT, amb direcció de Ricardo iniesta, no he estat capaç d'entrar-hi per cap cantó. Els primers minuts m'han
semblat molt atractius, però la màgia se m'ha esfumat en un plis plas.
I perquè faig aquesta
crònica? Per ser pràctic. De les obres d'autors irrellevant que no m'han
agradat no acostumo a escriure ni una línia, però dels grans sí per allò de
l'empirisme, i com que la memòria ja em comença a fer el ruc, si mai busco
obres de Lorca que he vist, gràcies al cercador del meu blog veig quan la vaig
veure i que em va semblar (des de que tinc el blog). Així de senzill, o sigui que disculpeu-me l'egoisme.
El públic que quasi
omplia la Puigserver ha reaccionat bastant fredament; potser els ha passat el
mateix que a mi.Tot i així vull remarcar que persones teatreres que conec, a la
sortida m'han dit que han quedat fascinades, cosa de la qual estic content.
