OLD TIMES
(al Harold Pinter Theatre de Londres)
Ara ja ho tinc clar;
Harold Pinter no és el meu dramaturg preferit. No és cap passerell, és
interessant i fins i tot premi Nobel, però pel meu gust te molts altres
escriptors al davant. Old Times és l'obra que he vist avui i no m'ha
emocionat. Ja sé que el meu anglès no és gens bo, però una hora abans m'he
llegit l'obra per anar preparat, tècnica que m'acostuma a funcionar. També haig
de dir que he anat al teatre amb un amic anglès i hem coincidit en la mateixa
opinió.
Old Times explica la història d'un
matrimoni que espera la visita d'una amiga de joventut de la dona. Fa vint anys
que no es veien i pel que sembla tampoc eren tan amigues. La visita dispara un
seguit de recels, fantasies i especulacions on la realitat i els desitjos es
confonen de manera força complicades. Tot molt Pinter.
Pel meu gust l'obra ha
patit de més d'un problema, el principal una posada en escena molt freda,
estàtica, d'una lentitud exasperant, amb les dues actrius ( Kristin Scott
Thomas i Lia Williams) quasi hieràtiques i en canvi l'acotr (Rufus Sewell) de
vegades cridaner. D'això en culpo al director Ian Rickson que suposo ho ha fet
expressament per llastrar l'ambient. Per altra banda l'escenari l'he trobat
pobre, com antiquat, una habitació com de paper pintat i la il·luminació molt
clàssica.
Una altra queixa seria la
projecció de la veu. Ja sé que sempre em queixo del mateix, però el meu amic
londinenc que es vanta de tenir bona oïda (i naturalment entén l'anglès a la
perfecció) s'ha queixat del mateix. Estàvem en una fila P (equivalent a una 16)
i la veu, especilament de les dones, arribava amb dificultat.
En fi, una nit que sense
estar malament, no ha estat especial. El públic força fred, una sola tanda
d'apludiments i cap a casa. El carallot dels bravos em pensava que estava
malalt, però no, passa una temporada a Londres i avui hem coincidit. També és
mala sort! Apunt final, el Harold Pinter Theatre és un dels més lletjos del
West End.
