ALGUN DIA SEREM UN GRAN PAÍS
(Opinió)
Acabo de fer una estada a Londres i un dels dies vaig visitar el palau
de Hampton Court, el que va contruir el Cardenal Wolsley per a ell, però que va
tenir de regalar al rei Enric VIII per l’enveja que li produïa, i allà vaig
recordar-me de la frase que li va dir un conseller al jove monarca: “algun dia
serem un gran país, una potència important com Espanya o més” —estem parlant de principis
del segle XVI—. I així va ser, aquella Espanya que era l’enveja del món es va
anar fonent com un bolado per desídia i mala gestió fins a arribar al que és
avui: el cul d’Europa.
També m’ha portat a
reflexionar el fet d’utilitzar cada dia el transport públic. Quan una ciutat la
conec m’agrada variar d’ubicació i aquesta vegada he viscut en un barri del sud-oest
on no hi ha metro, però si a cinc minuts a peu una estació de tren de rodalia
que em deixava en poc més de tres minuts davant d’una boca del suburbà. I aleshores
se m’ha acudit comparar la xarxa de ferrocarrils de l’àrea de Londres i
Barcelona, i és quan he començat a plorar.
L’àrea metropolitana de
Barcelona està composada per 36 municipis amb 3,3 milions d’habitants en una
extensió de 640 km quadrats. Una xarxa de metro acceptable, però pèssima la de
Rodalia. El Greater London està
composat per 32 municipis amb 8,3 milions d’habitants en una extensió de 1.570
km quadrats, 2,5 vegades més gran. La xarxa de Rodalia, independent però
comunicada amb un metro fabulós, és impressionant.
Ara parlem d’alta velocitat.
L’any 1992 es va inaugurar el primer AVE que enllaçava Espanya amb... Europa? No,
amb Àfrica: Madrid-Sevilla, i avui ja tenim la segona xarxa més important del
món amb quasi 3.000 kms. I Anglaterra? No, els anglesos no estan per collonades
i quasi no tenen alta velocitat. El 2003 es va inaugurar l’Eurostar que porta
al continent pel tunel de la Mànega, però fins al 2007 no va circular a 300
km/hora, i només en un tram d’uns 80 kms. El govern anglès ha considerat que
les inversions les ha de fer en el que utilitzen milions de persones cada dia:
Rodalies, els serveis que agafa diàriament la gent que aguanten el país: els
treballadors, els que dobleguen l’esquena setmana darrere setmana.
Tornant a Espanya, sembla ser
que la consigna dels últims governants (Aznar, Zapatero, Rajoy) és que a la
classe treballadora se l’ha de donar per allà on s’aguanten les ampolles, i a
les elits catifa vermella per desplaçar-se cap a Madrid, amb pèrdues milionàries
per cada km. recorregut. Per acabar-ho d’adobar, el govern francès del Sr.
Hollande ha congelat el TGV fins al 2030, corregint la idea de l’Aznar francès,
el Sr. Sarkozy (quin parell de capullos!). "S’ha d’invertir en el que utilitza la gran majoria, rodalies",
ha dit l’actual president. Amb aquesta última notícia Rajoy ha quedat com el
que és, el tonto d’Europa, amb una pila de kms. de tren que van a tota llet però
no porten a enlloc, bé, sí, a la ruïna. Ens hem d’independitzar ja, o ens
arrossegaran a un pou de on no en podrem sortir mai. Si ho fem, molt aviat serem un gran país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada