3 de juny 2011

THE END
(al Teatre Lliure de Montjuic)





     Divendres passat, al teatre, vaig veure l’adaptació d’una obra de Woddy Allen. Em vaig divertir per l’obra i, especialment, perquè una de les actrius era una néta meva de catorze  anys que participava en aquest treball de fi de curs del institut.
     Avui n’he vist una altra de treball de fi de curs, de curs i de cicle, i també m’ho he passat molt bé. L’Àlex Rigola s’ha acomiadat de la direcció del Lliure amb The End, un Narco-Mex-Spaghetti Western-Teatral i jo hi afegiria Conya fina, escrit especialment per a la ocasió. Ens hem fet un tip de riure!
     La referència inicial de Woddy Allen no és del tot gratuïta, ja que l’autor (Rigola) ha utilitzat part del llenguatge d’aquest creador: representació aturada, entrada del autor i director, trencaments de la quarta paret i quelcom més i filosofades sobre el món del teatre i referències al propi món d’ell mateix.
     El monòleg del començament ha estat genial i les directrius dels sis-un-ell mateix director(s) donant instruccions al cactus, dient-li com s’havia de posar, que potser s’hauria de despullar... brillant.
     Ens ho hem passat molt bé, que és, suposo, el que es pretenia, ja que avui no hem assistit a una representació teatral, avui hem anat a una festa de celebració i quan un va de festa el que vol és gresca. Felicitats Àlex!

1 comentari:

  1. Surto de veure-la i coincideixo amb tú. Molt divertida i tot i les suposades presses és un text molt treballat on trobes a cada cantonada coses a les que donar-hi voltes.

    ResponElimina