7 de gen. 2012

El Crim de Lord Arthur Savile

EL CRIM DE LORD ARTHUR SAVILE
(a la Sala Gran del TNC)





El mes de desembre és un mes punyetero pel teatre, en el meu cas. Moltes festes familiars, molts encàrrecs, molts néts i en conseqüència molts cangurs, però mica en mica, i abans que els retirin, vaig recuperant a la carrera espectacles que tenia pendents. Avui ho he fet amb El Crim de Lord Arthur Savile, al TNC.
EGOS Teatre, aquest col·lectiu de gent sorgida del Institut , ja ens van donar pistes de la bona manera de fer les coses amb  el Rudigore que van presentar al Versus fa uns anys. Ara, a la casa gran i amb molts més mitjans, ens han ofert una obra de producció, guió i música propis de gran categoría.
La història és d’Òscar Wilde, un dels seus relats més divertits i força conegut. Un quiromàntic li llegeix el futur a lord Arthur i li diu que matarà a un parent. El problema és que de parents només en te tres i com que està a punt de casar-se i no vol que la víctima sigui la seva dona ja convertida en parenta, accelera l’assassinat...
La posada en escena és espectacular, la Sala Gran a tot escenari, els músics, vuit instrumentistes excel·lents, a dalt amb els actors i interactuant amb ells. La il·luminació acuradíssima i el vestuari espectacular (atenció als barrets de la Nina Pawlowsky). Un joc de tramoia molt ben portat canvia constantment l’escenari: tarima endavant i enrere amb, cortines que baixen, plafons que ens traslladen a cases, teatres...
I el més important, sis actors completíssims actuant, cantant i ballant molt ben dirigits per Joan M Segura. El text és de dos dels actors, divertit i ple de cites i aforismes del senyor Wilde i la música de Francesc Mora, a la vegada pianista i director de la orquestra. Entre tots han aconseguit un gran espectacle. La Sala Gran només mig plena, però tothom ha sortit molt satisfet, a jutjar per la durada dels aplaudiments i els crits de bravo!
Per acabar un atreviment: crec que aquest musical està al nivell del millor Stephen Sondheim, o sigui Sweeney Todd (apa, ja ho he dit).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada