Quartett

QUARTETT

(a la Sala Atrium)

Heiner Müller era un dramaturg alemany força complicat i amb una vida complicada. A Quartett va utilitzar Les Liasons Dangereuses de Choderlos de Laclos per organitzar una mena de guerra de sexes sense pietat. Segons ell mateix la va acabar d’escriure en una habitació de Roma mentre “al pis de baix hi havia la meva ex-dona follant a tot drap i sonorament amb joves amants. Una obra feta sota la experiència”.

La baronesa de Merteuil i el vescompte de Valmont continuen amb les seves maquinacions de caire sexual envers la Sra. de Tourvel i la jove Cecilia Volanges, el tema és sobradament conegut. El curiós del muntatge és que Marta Domingo i Raimon Molins, els dos actors, fan els quatre papers intercanviant-se a vegades els rols.

El text és formidable, amb traducció de Feliu Formosa (més garantia que un cotxe japonès) i la interpretació excel·lent, sota la direcció de Jordi Prat. Els moviments coreogràfics són molt exagerats, però lliguen molt bé amb la forma de portar l’obra. Hi ha un moment que fins i tot fan sortir a una noia del públic per interpretar el paper de la senyoreta Volanges, encara que naturalment la “espontània” no ha de dir res.

És una obra estranya, curiosa, no sé ben bé quin qualificatiu utilitzar, però que t’atrapa i et fa estar amb tensió i atenció. El llenguatge i les escenes en que es simula sexe són força explícites, però mai ratllen el mal gust ni la grolleria; l’obra és així i quan hi ha sexe oral, hi ha sexe oral.

La Sala Atrium és una de “les noves” de Barcelona, amb un aforament d’unes seixanta butaques. Les sessions no són numerades, però com que és petita i la sala està molt inclinada, no hi ha inconvenient. Bé, si, n’hi ha un: els seients són força petits i incòmodes. Hi ha moments que et sembla que estàs volant amb Ryanair.