12 de febr. 2012

Sé de un lugar

SÉ DE UN LUGAR
( a La Seca)





Les històries d’amor, al teatre i al cine, són perilloses, doncs no és gens fàcil evitar caure en mariconades com amar es no tener que decir nunca lo siento (Love Story). Després d’aquesta declaració de principis anem al espectacle que ens ocupa avui.
A La Seca se’ns està oferint una de les millors obres teatrals que avui hi ha a la cartellera barcelonina: Sé de un lugar, una història d’amor entre la Berenice i el Simó, dos joves d’aquest segle XXI que no acaben de trobar el seu lloc en aquest món. No són dos penjats, però tampoc estan lluny de ser-ho.
Desprès d’una trobada i una nit d’amor a l’empara de la cançó Sé de un lugar, del grup de flamenco-rock Triana, la relació no avança, el Simó es tanca a casa i la Berenice el va a veure periòdicament. Els malentesos ho acaben d’espatllar tot...
La posada en escena és molt bona, simulant el pis del Simó entre mig dels espectadors, doncs l’obra es fa a l’espai que serà el futur bar de La Seca, al segon pis, on no hi ha ni escenari ni pati de butaques, ni... La quarta paret és inexistent. Hi ha un moment que la parella surt a fora a discutir i els espectadors ens quedem sols a la sala, sense veure res, només sentim el merder que fan cagant-se l’un en l’altre fora al pati; genial!
Molt bona direcció del mateix Ivan Morales i extraordinàries interpretacions de l’Anna Alarcón i el Xavi Sáez. Hi ha petits detalls d’interacció amb el públic que és millor no desvetllar, però que són antològics. També molt bé la utilització del bilingüisme i un català gens normatiu que dibuixa molt bé aquest personal urbà que quasi ja no sap ni en quina llengua parla.
Una nit per a recordar. Ens hem trencat les mans aplaudint. Una consideració: La Seca s’està convertint en un espai cultural imprescindible. Enhorabona!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada