5 d’abr. 2012

Rei i Senyor

REI I SENYOR
(a la Sala petita del TNC)




Josep Pous i Pagès és més conegut per la seva novel·la “La Vida i la Mort d’en Jordi Fraginals” que per les seves obres teatrals, però ara el TNC n’ha recuperat aquest drama rural estrenat al Romea el 1918.
L’Andreu Reixac és el patriarca d’una saga on només es fa el que mana ell, que per això és l’amo; no hi ha cap possibilitat de discussió. La seva filla estava promesa i enamoradíssima del hereu d’uns parents llunyans, però pel que ell considera una falta de respecte trenca el prometatge i vol obligar-la a casar-se amb un altre hereu... L’autor exposa l’acabament d’un món basat en lleis basades en un autoritarisme secular i la necessitat de revoltar-se perquè tot canviï.
El text està força bé, tot i que és molt esqueixat, però té un problema: està escrit en un llenguatge amb mots poc freqüents per “antics” i “muntanyencs” i això, al meu entendre, l’equipara al vers i els actors joves no el saben dir, o el diuen de manera poc convincent; possiblement ni els directors saben massa com explicar-lo, i aquesta és la sensació que m’ha donat l’actuació. Tret dels actors veterans, que ho han fet molt bé, els demès no m’han convençut, i si en un drama no es transmet dramatisme, la cosa s’estova.
L’escenografia molt bona, amb sorpresa final per metafòrica i el vestuari bé, encara que un pel exagerat. Bona il·luminació. Per ser dia de mitges vacances i amb futbol, la Sala Petita quasi plena i el públic ha aplaudit força.
P. D. Feia temps que no veia pujar i baixar el teló per marcar cada un dels tres actes de l’obra. M’ha transportat a la meva llunyana joventut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada