El chico de la última fila

EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA

(a la Sala Muntaner)

Des del dia 12 està rutllant a la Sala Muntaner El Chico de la Última Fila, una obra molt interessant de Juan Mayorga aquest dramaturg madrileny que pertany a l'anomenada Generación Bradomín —Sergi Belbel, Paco Zarzoso, Jordi Casanovas...— i del que recentment hem vist un parell d'obres a casa nostra, Himelweg i El Crítico. Mayorga, que encara no te la cinquantena, ha escrit un sac d'obres i avui possiblement sigui l'autor més representat al món en llengua castellana. Aquesta obra —que va passar breument (dos dies)  per l'Institut del Teatre— ara s'ha instal·lat a la Muntaner fins el 20 d'abril. Anoteu-vos la data a l'agenda, no fos cas que la caguéssiu.

Un professor d'institut, literatura,  està repassant treballs a casa, i la seva dona s'estranya de les baixes qualificacions que posa: un dos, un u, un tres... Ell, enamorat de la assignatura que dona, es lamenta de la pobresa dels treballs, una redacció sobre el cap de setmana. "El sábado salí con los amigos i el domingo no hice nada", llegeix indignat una de les "redaccions", però de sobte en un dels treballs es sorprèn. Aquell noi que sempre seu a la última fila i que mai diu res ha escrit unes frases brillants, ben lligades... però inquietants. Ara el noi, animat pel professor, i fascinat per la família d'un company, escriu una mena de novel·la per entregues. Fi del relat, odio els spoilers.

La posada en escena és interessantíssima. L'escenari ocupat totalment per una gran taula, els sis actors sempre presents a escena, actuïn o no, i la il·luminació s'encarrega de focalitzar l'acció, que avança a un ritme brutal, situada al institut, a casa del professor, a la de la família del company d'estudis... Tot i la complicació de l'acció es segueix de meravella per una acuradíssima organització del tempo.

Molt bona escenografia de Israel Muñoz i Víctor Velasco, aquest últim també director, excel·lent, i els sis actors han brillat a gran altura, amb un nivell equilibrat. Posats a filar prim, penso que les companyies que vénen de fora —en el sentit que no parlen en català— haurien de tenir en compte que tot i que els catalans entenem perfectament el castellà, no és la nostra llengua i s'haurien d'esforçar per vocalitzar al màxim de bé per ajudar a la comprensió del text. L'altra petit defecte és que la tarima de l'escenari és terriblement sorollosa. Penso que no ha de ser difícil solucionar aquesta tonteria.

Tarda excel·lent de teatre; els espectadors hem aplaudit amb ganes i hem fet sortir a saludar als actors repetides vegades. Estaven contents. El crític Marcos Ordóñez, després de veure-la a Madrid va qualificar aquesta obra com una de les millors comèdies de l'autor. Hi estic absolutament d'acord, tot i que no tinc clar que sigui una comèdia; penso que es devia referir genèricament al que en català en diem fer comèdia.

Si us agrada el teatre, no us la perdeu. A més de passar una bona estona us farà pensar en la falsa innocència d'algunes persones i com sense adonar-vos-en podeu ser inductors de les seves maleses que, a més, poden rebotar-se en contra vostre, o sigui, com deia una coneguda meva: cuidadín.