28 d’abr. 2014

Encontros Imaginaris 3

ENCONTROS IMAGINARIS 3
(al Born Centre Cultural)





De vegades penso que viure a Barcelona —o en el meu cas, prop de Barcelona— és un luxe; no un luxe d'aquest que no serveixen per a res, o així m'ho sembla a mi, de grans i exclusives botigues en els millors carrers, o de limusines amb xofers que semblen models de passarel·la, o de... No, no parlo d'aquest luxe car, molt car; parlo de cultura, i a més de cultura a un preu irrisori. Parlo dels Encontres Imaginaris que es fan al Born Centre Cultural, on passar una hora inoblidable et pot costar la fortuna de 3€ (sí, tres euros).
Aquesta idea, hereva dels encontros del Círcol Maldà, fets per iniciativa de Joaquim Armengol i Joan Casas són una joia per paladejar el diumenge a la tarda. Muntats sobre textos de Hélder Costa, el dramaturg portuguès fundador de A Barraca,  reuneixen al voltant d'una taula sota la batuta de la "periodista" Silvia Ferrando a tres personatges històrics d'allò més dispars. Com a exemple avui hem vist junts a Francisco Franco, Rosa Parks i Giap. Franco, el general —segons ell generalísimo— que es va aixecar en armes contra la República Espanyola, Rosa Parks, la dona negre valenta que no va voler cedir el seient de l'autobús a un home blanc i Giap, el militar vietnamita que va avergonyir l'exèrcit francès a Dien Bien Phu.
L'estructura de l'obra és una mena de tertúlia on cada personatge llegeix la seva part de text que van confrontant l'un contra l'altra, naturalment defensant les seves idees. A això hi hem d'afegir l'acompanyament musical que David Anguera —fantàstic pianista i bon crooner— arrenca d'un magnífic piano Stenway que ja m'agradaria emportar-me a casa meva. Avui, per acabar la funció Francesc Orella (Franco), Muntsa Alcañiz (Parks), Pere Arquillé (Giap) i Silvia Ferrando s'han ajuntat al voltant del piano i han fet cors a David Anguera mentre tocava i cantava La Hoguera de Javier Krahe. Genial!
La Sala Moragues del Born Centre Cultural pràcticament plena d'un públic que hem aplaudit amb força i ganes a les primeres espases que per amor a l'art —el preu de l'entrada no dona per a res— han defensat el text d'aquest monstre que és Hélder Costa. Es pot demanar més? Sí: encara ens han ofert una copa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada