ENCONTROS IMAGINARIS 3
(al Born Centre Cultural)
De vegades penso que viure a
Barcelona —o en el meu cas, prop de Barcelona— és un luxe; no un luxe d'aquest
que no serveixen per a res, o així m'ho sembla a mi, de grans i exclusives botigues en
els millors carrers, o de limusines amb xofers que semblen models de
passarel·la, o de... No, no parlo d'aquest luxe car, molt car; parlo de cultura,
i a més de cultura a un preu irrisori. Parlo dels Encontres Imaginaris que es fan al Born Centre Cultural, on passar
una hora inoblidable et pot costar la fortuna de 3€ (sí, tres euros).
Aquesta idea, hereva dels
encontros del Círcol Maldà, fets per iniciativa de Joaquim Armengol i Joan
Casas són una joia per paladejar el diumenge a la tarda. Muntats sobre textos
de Hélder Costa, el dramaturg portuguès fundador de A Barraca, reuneixen al
voltant d'una taula sota la batuta de la "periodista" Silvia Ferrando
a tres personatges històrics d'allò més dispars. Com a exemple avui hem vist
junts a Francisco Franco, Rosa Parks i Giap. Franco, el general —segons ell generalísimo— que es va aixecar en armes contra
la República Espanyola, Rosa Parks, la dona negre valenta que no va voler cedir
el seient de l'autobús a un home blanc i Giap, el militar vietnamita que va avergonyir
l'exèrcit francès a Dien Bien Phu.
L'estructura de l'obra és
una mena de tertúlia on cada personatge llegeix la seva part de text que van
confrontant l'un contra l'altra, naturalment defensant les seves idees. A això
hi hem d'afegir l'acompanyament musical que David Anguera —fantàstic pianista i
bon crooner— arrenca d'un magnífic piano
Stenway que ja m'agradaria emportar-me a casa meva. Avui, per acabar la funció
Francesc Orella (Franco), Muntsa Alcañiz (Parks), Pere Arquillé (Giap) i Silvia
Ferrando s'han ajuntat al voltant del piano i han fet cors a David Anguera
mentre tocava i cantava La Hoguera de Javier Krahe. Genial!
La Sala Moragues del Born
Centre Cultural pràcticament plena d'un públic que hem aplaudit amb força i
ganes a les primeres espases que per amor a l'art —el preu de l'entrada no dona
per a res— han defensat el text d'aquest monstre que és Hélder Costa. Es pot
demanar més? Sí: encara ens han ofert una copa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada