Equilibristese

EQUILIBRISTES

(al #dillunskabrota de setembre)

Ahir, 15 de setembre era dilluns, però no un dilluns normal; era el tercer dilluns del mes i per tan #dillunskabrota, el dia que a Igualada es fa teatre de proximitat i com deia l'Eugenio: au tito, cap a Igualada. L'obra s'havia de fer al jardí de can kabrota, però com que l'home del temps de la tele es va posat tossut dient que plouria, els responsables de l'invent es van cagar a les calces i van buscar un local a cobert i van fer cap a una adoberia semi abandonada. Després no va caure ni una gota, però aquesta ja és una altra història.

Sembla mentida que locals on s'ha deixat de treballar, naus que han estat pràcticament abandonades, llocs dels que no en donaries ni 0,03€ —o sigui ni un duro—, una mica escombrats, amb dues torres de llum i un mínim d'attrezzo, es converteixen en un teatre alternatiu com els millors del fringe de Londres. Això és el que ens ha passat avui empesos per la necessitat i així hem vist uns Equilibristes dels Farrés Brothers que han estat una autèntica filigrana. Sabeu que és fer puntes de coixí? Doncs el Pep Farrés (actor), encoixinat pel Pep Massana (violí), Adrià Bonjoch (guitarrista) i Pep Coca (contrabaixista), components de Els Amants de Lulú, han fet això, puntes de coixí, com si fóssim d'Arenys de Mar.

Un altra valor afegit ha estat que al ser una obra tendra, fràgil i delicada, a més de molt ben executada, ha permès que vinguessin canalla, fills i néts dels convidats, i veure una fila 0 amb un grapat de nens i nenes asseguts a terra, sense badar boca i amb els ulls esbatanats, abduïts pel que passava a escena, us asseguro que no te preu, o sigui que els adults hem obtingut premi doble.

En quant a l'obra em remeto a la ressenya que vaig fer el 22 de febrer d'aquest any amb motiu d'haver-la portat al Almeria Teatre; punxeu aquest link: http://bit.ly/1fofp5x i podreu llegir el que vaig opinar. Em ratifico en aquell parer i després d'aquesta segona visualització encara la valoro més, i ara diré el que pot semblar una bestiesa, però m'ha passat una cosa que no és massa habitual: després d'haver vist la funció m'ha semblat que jo era més bona persona, i us juro que no m'havia fumat res; el que em queda de pulmons no en volen saber res d'això.

Equilibristes

EQUILIBRISTES

(al Almeria Teatre)

Farrés Brothers i Cia és un grup format per Pep Farrés, Jordi Farrés i Jordi Palet que es dediquen al teatre professional des de fa bastants anys, però no teatre convencional. No és de repertori, ni de text stricto sensu, és un teatre amb molt d'impacte visual, també text i un us molt equilibrat d'útils, andròmines, ninots i qualsevol cosa que se'ls acudeix, i se'ls n'hi acudeixen moltes. Aquesta vegada amb Equilibristes hi han afegit música en directe.

Un home gris rellisca en un pas zebra un dia de pluja i això li provoca una visió que li porta records, des de la infància als moments més feliços amb la seva parella, fins que va passar allò... Els companys —magnífica interacció amb els tres músics— l'ajudaven i intentaven que sortís del pou en que estava immers, però ell s'ha creat un món per sortir del pou en que havia caigut...

No penso explicar res més de la història, però sí dir-vos que és un espectacle màgic, que et deixa embadalit, una mena de faula poètica on tot està mesurat: la posada en escena, la il·luminació, el tempo, els gestos... i la música; de la música se n'ha de parlar apart. En quan a la interpretació, a càrrec de Pep Farrés, s'ha de dir que és molt ajustada al que explica, com si el personatge no fos d'aquest món.

Els músics són un trio d'un nivell altíssim, Pep Massana (violí), Adrià Bonjoch (guitarra) i Pep Coca (contrabaix), components de Els Amants de Lulú, autors també de la banda sonora excepte la peça d'arrencada que és de Kachaturian. A destacar la interacció que mantenen amb l'actor, ja que representa que són els amics que intenten treure'l de la depressió.

Conclusió, un molt bon espectacle que us transportarà com si no toquéssiu de peus a terra, com si fóssiu un equilibrista, i no us penso dir perquè l'obra porta aquest nom. Ho haureu de descobrir vosaltres mateixos anant a l'Almeria Teatre. Us ho recomano.

Equilibristes

EQUILIBRISTES

(a la Nau Ivanow)

Des que vaig tornar de viatge, estic fent una marató per veure obres interessants que estan a punt de caure de la cartellera. Avui he vist Equilibristes a la Nau Ivanow, una peça de petit format, però molt interessant. Abans de continuar, però, m’agradaria fer un petit aclariment: hi ha una altra obra en català amb aquest nom, la de Farrès brothres i cia, una companyia d’Igualada que, per cert, aquest any actuen al off d’Avinyó amb l’espectacle Ovni. Aneu a veure’ls si traieu el cap per Avinyó. I ara, aclarida aquesta duplicitat, parlem dels equilibris d’avui.

Una noia es casa; gran dia, feliç, perfecte. Els convidats somriuen, tothom està content. La núvia ha convidat a tota la penya de quan anaven a l’institut; encara són amics i s’han continuat veient, excepte amb la Júlia que va desaparèixer de les seves vides fa quatre anys. Però avui ha reaparegut i continua tan maca com abans. Comencen a aparèixer fantasmes del passat...

Amb tot aquest material s’ha fet un muntatge ben curiós. A escena només tres actors: la núvia i una parella noi i noia. El nuvi, tot i que es pregunta molt per ell, només és una americana en un penjador sospès del sostre amb un fil invisible. El decorat és una sala de festa amb taules i cadires on s’esdevé el banquet de noces.

El desenvolupament de l’acció és força caòtic, volgudament caòtic, cosa que el fa molt interessant. Tots els actors fan diversos personatges i s’ha d’estar atent. Com a exemple, la núvia, quan es posa ulleres és la Júlia i així amb tots els personatges. Preguntes, respostes, hipocresia, tot passa de pressa davant els ulls de l’espectador que ha d’estar atent a una pila de canvis: d’ulleres, de humor, d’actitud...

Del que explico es pot deduir que estem davant d’una obra “menor”, però entre cometes. Una obra que possiblement demani una mica més de rodatge i polir alguns moments, però una obra que pot donar molt de joc.

Sergi Cervera, Núria Deulofeu i Ester Piera són els actors que han donat vida als personatges amb encert, ben dirigits per Roger M. Puig i Mireia Izard, que a la vegada són els autors de la història. L’espai Andy Warhol de la Ivanow quasi ple d’un públic que ha aplaudit amb ganes. Tots hem sortit satisfets.