Tripula

TRIPULA

(a Ca l'Estruch de Sabadell)

Avui he anat a Sabadell, a ca l'Estruch, una antiga fàbrica tèxtil —un vapor, com en diuen encara alguns— reciclat en centre cultural. He anat a veure Tripula, l'últim espectacle dels Farrés Brothers, genial! Vosaltres no ho heu vist, però m'acabo de posar dret i treure'm, el barret. Sí, sé que costa de creure que vagi per casa amb un barret, però és així.

Tripula és un espectacle que te tots els ingredients per enamorar a grans i petits. Jo no diria que sigui un espectacle infantil, li escau més anomenar-lo "per tots els públics" perquè, la veritat, s'ha de ser molt talòs perquè no t'agradi passar-ho bé com una criatura; si no t'agrada somiar despert, fes-t'ho mirar.

Tripula és un viatge en un globus estàtic. Semblen paraules contradictòries viatjar i estàtic, però això us passa perquè encara no us heu tret la crosta de persona adulta. D'entrada els dos pilots, que es veu que són descendents dels Montgolfier —els germans inventors del globus—, descendents per part de tieta, ens expliquen com serà el viatge i es posen a desplegar el globus. A continuació ens donen les instruccions, ens expliquen el perquè ens hem de descalçar, i una vegada instruïts ens deixen entrar i ens acomoden. A partir d'aquí comença un viatge cap a llocs insospitats com submergir-se al mar dels dubtes o arribar-se a la galàxia d'andròmina. Un viatge en principi plàcid però al final hem sofert algun ensurt, però gràcies a la perícia dels pilots i amb l'ajut d'algun dels nens presents hem pogut retornar sans i estalvis.

Aquest és un espectacle màgic —absolutament dins l'estil Farrés Bros.— que fa que al cap d'un moment et creguis que estàs viatjant per llocs sublims, nous, desconeguts i t'oblidis de que ja tens més de setanta anys. És una creació de Pep Farrés, Jordi Farrés i Jordi Palet, amb direcció del mateix Palet. El globus és responsabilitat de Jordi Enrich, el creador dels iglús de vent, un altre invent d'aquest igualadí al que li surten les idees pels porus.

Acabo dient que si teniu ocasió d'anar a veure Tripula no us la perdeu, i si teniu fills, néts, nebots o veïns petits —els nens no són culpables de tenir pares del PP— no els deixeu a casa. Gaudireu el doble de l'espectacle.

Equilibristese

EQUILIBRISTES

(al #dillunskabrota de setembre)

Ahir, 15 de setembre era dilluns, però no un dilluns normal; era el tercer dilluns del mes i per tan #dillunskabrota, el dia que a Igualada es fa teatre de proximitat i com deia l'Eugenio: au tito, cap a Igualada. L'obra s'havia de fer al jardí de can kabrota, però com que l'home del temps de la tele es va posat tossut dient que plouria, els responsables de l'invent es van cagar a les calces i van buscar un local a cobert i van fer cap a una adoberia semi abandonada. Després no va caure ni una gota, però aquesta ja és una altra història.

Sembla mentida que locals on s'ha deixat de treballar, naus que han estat pràcticament abandonades, llocs dels que no en donaries ni 0,03€ —o sigui ni un duro—, una mica escombrats, amb dues torres de llum i un mínim d'attrezzo, es converteixen en un teatre alternatiu com els millors del fringe de Londres. Això és el que ens ha passat avui empesos per la necessitat i així hem vist uns Equilibristes dels Farrés Brothers que han estat una autèntica filigrana. Sabeu que és fer puntes de coixí? Doncs el Pep Farrés (actor), encoixinat pel Pep Massana (violí), Adrià Bonjoch (guitarrista) i Pep Coca (contrabaixista), components de Els Amants de Lulú, han fet això, puntes de coixí, com si fóssim d'Arenys de Mar.

Un altra valor afegit ha estat que al ser una obra tendra, fràgil i delicada, a més de molt ben executada, ha permès que vinguessin canalla, fills i néts dels convidats, i veure una fila 0 amb un grapat de nens i nenes asseguts a terra, sense badar boca i amb els ulls esbatanats, abduïts pel que passava a escena, us asseguro que no te preu, o sigui que els adults hem obtingut premi doble.

En quant a l'obra em remeto a la ressenya que vaig fer el 22 de febrer d'aquest any amb motiu d'haver-la portat al Almeria Teatre; punxeu aquest link: http://bit.ly/1fofp5x i podreu llegir el que vaig opinar. Em ratifico en aquell parer i després d'aquesta segona visualització encara la valoro més, i ara diré el que pot semblar una bestiesa, però m'ha passat una cosa que no és massa habitual: després d'haver vist la funció m'ha semblat que jo era més bona persona, i us juro que no m'havia fumat res; el que em queda de pulmons no en volen saber res d'això.

Equilibristes

EQUILIBRISTES

(al Almeria Teatre)

Farrés Brothers i Cia és un grup format per Pep Farrés, Jordi Farrés i Jordi Palet que es dediquen al teatre professional des de fa bastants anys, però no teatre convencional. No és de repertori, ni de text stricto sensu, és un teatre amb molt d'impacte visual, també text i un us molt equilibrat d'útils, andròmines, ninots i qualsevol cosa que se'ls acudeix, i se'ls n'hi acudeixen moltes. Aquesta vegada amb Equilibristes hi han afegit música en directe.

Un home gris rellisca en un pas zebra un dia de pluja i això li provoca una visió que li porta records, des de la infància als moments més feliços amb la seva parella, fins que va passar allò... Els companys —magnífica interacció amb els tres músics— l'ajudaven i intentaven que sortís del pou en que estava immers, però ell s'ha creat un món per sortir del pou en que havia caigut...

No penso explicar res més de la història, però sí dir-vos que és un espectacle màgic, que et deixa embadalit, una mena de faula poètica on tot està mesurat: la posada en escena, la il·luminació, el tempo, els gestos... i la música; de la música se n'ha de parlar apart. En quan a la interpretació, a càrrec de Pep Farrés, s'ha de dir que és molt ajustada al que explica, com si el personatge no fos d'aquest món.

Els músics són un trio d'un nivell altíssim, Pep Massana (violí), Adrià Bonjoch (guitarra) i Pep Coca (contrabaix), components de Els Amants de Lulú, autors també de la banda sonora excepte la peça d'arrencada que és de Kachaturian. A destacar la interacció que mantenen amb l'actor, ja que representa que són els amics que intenten treure'l de la depressió.

Conclusió, un molt bon espectacle que us transportarà com si no toquéssiu de peus a terra, com si fóssiu un equilibrista, i no us penso dir perquè l'obra porta aquest nom. Ho haureu de descobrir vosaltres mateixos anant a l'Almeria Teatre. Us ho recomano.