Les Criades

LES CRIADES

(a La Seca Espai Brossa)

Abans de rebre honors i força reconeixements, Jean Genet va tenir una vida molt desgraciada segons el patró d'una gran part de la societat. Fill abandonat d'una prostituta es va passar la infantesa en orfenats, cases d'acollida i d'allà quasi directament als reformatoris i després presons. Delinqüent habitual, prostitut i autor de tota mena de malifetes —com diria la meva àvia— amb 33 anys va ser condemnat a cadena perpètua (poca broma) i aleshores va començar a escriure. Per sort Sartre, Cocteau i Picasso, entre altres, fascinats per la seva obra li van aconseguir un indult cinc anys després.

Tan les seves obres teatrals com les novel·les són dures i complicades, plenes de proxenetes, lladres i "gent de mal viure". El seu teatre no és gens fàcil i per dir-ho clar, no tothom n'és entusiasta, com és el meu cas. Tot i així avui he anat a l'estrena per veure si hem canviava la opinió.

Les criades són dues germanes que serveixen a la mateixa casa, a la mateixa "senyora", així l'anomenen. La relació amb ella és tensa i distant, però d'una certa fascinació. Quan la senyora no hi és una d'elles la interpreta, utilitzant joies i vestits. De tan en tant s'intercanvien els rols...

És una obra amb tres personatges, però habitualment s'adapta només perquè hi surtin les criades, com en la versió que ens ha ofert avui Genoveva Pellicer que també l'ha dirigit. Elisenda Bautista (Claire) i Meritxell Sabaté (Solange) penso que han estat bé en els seus papers; em guardaré molt de dir que no han estat encertades, però com que jo l'obra no me la crec —ja he explicat que Genet i jo no juguem a la mateixa lliga—  hem costa opinar amb precisió. El que sí tinc clar és que són papers difícils d'interpretar per les personalitats de les protagonistes que no tinc clar si són envejoses, tenen trastorn de personalitat o alguna altra patologia. Ha de ser difícil entrar en el paper, i per això ja em trec el barret.

La sala Leopoldo Fregoli de La Seca plena fins a la bandera; era nit d'estrena i els habituals no hi acostumem a faltar mai. A la sortida copa de cava servida per la Maria i l'Ester, els nostres àngels de la guarda, i el Manolo  de guàrdia a l'entrada vigilant que no féssim xivarri, que a la sala Joan Brossa feien Pàjaru.