18 d’abr. 2015

Les Dominiques

LES DOMINIQUES
(a La Seca Espai Brossa)



Als anys seixanta es va fer relativament famosa una monja dominica que acompanyant-se de la seva guitarreta —el diminutiu l'aplico per la poca habilitat tocant-la— va col·locar una cançoneta —més diminutius—als hits musicals europeus. Ja no recordo que va ser més impactant, si la cursileria de la cançó o que fos monja; Dominique, nique, nique deia la inspirada lletra... Per oblidar.
Doncs al dramaturg Iñaqui Garz li va semblar una bona història la vida d'aquesta monja fracassada i l'ha fet pujar als escenaris. Alcohòlica, lesbiana va penjar els hàbits per anar a viure amb una companya de comunitat. S'ha de dir que a la pobre la van putejar molt, doncs al convent se li quedaven els ingressos per drets, però les liquidacions d'hisenda les havia de pagar ella. Com es pot veure molt dins l'esperit de la manera d'entendre la caritat cristiana en algunes congregacions.
Fos quina fos la realitat, la història te molt poc gruix i menys interès i el text es fa molt pesat, en part per la manera de posar l'obra en escena que tampoc ha estat massa afortunada, amb diàlegs pesats i reiteratius. Penso que no s'ha aconseguit despertar interès, i és clar, amb aquesta base que hi poden fer dues actrius? Poca cosa.
La Sala Frégoli de La Seca a tres quarts d'entrada. Al acabar aplaudiments força tebis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada