LES DOMINIQUES
(a La Seca Espai Brossa)
Als anys seixanta
es va fer relativament famosa una monja dominica que acompanyant-se de la seva
guitarreta —el diminutiu l'aplico per la poca habilitat tocant-la— va col·locar
una cançoneta —més diminutius—als hits
musicals europeus. Ja no recordo que va ser més impactant, si la cursileria de
la cançó o que fos monja; Dominique,
nique, nique deia la inspirada lletra... Per oblidar.
Doncs al dramaturg Iñaqui
Garz li va semblar una bona història la vida d'aquesta monja fracassada i l'ha fet
pujar als escenaris. Alcohòlica, lesbiana va penjar els hàbits per anar a viure
amb una companya de comunitat. S'ha de dir que a la pobre la van putejar molt,
doncs al convent se li quedaven els ingressos per drets, però les liquidacions
d'hisenda les havia de pagar ella. Com es pot veure molt dins l'esperit de la manera
d'entendre la caritat cristiana en algunes congregacions.
Fos quina fos la
realitat, la història te molt poc gruix i menys interès i el text es fa molt
pesat, en part per la manera de posar l'obra en escena que tampoc ha estat
massa afortunada, amb diàlegs pesats i reiteratius. Penso que no s'ha aconseguit
despertar interès, i és clar, amb aquesta base que hi poden fer dues actrius?
Poca cosa.
La Sala Frégoli de
La Seca a tres quarts d'entrada. Al acabar aplaudiments força tebis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada