11 de jul. 2015

Neus Català. Un Cel de Plom

NEUS CATALÀ. UN CEL DE PLOM
(a la Sala Muntaner)



Sabia que aniria a patir, però tot i així hi ha obres que s'han d'anar a veure, ni que sigui per solidaritat, per cridar —des del silenci de la butaca— que hi ha fets històrics que no es poden, no s'han d'oblidar i que s'han de recordar periòdicament, de forma insistent, i em sap greu pels joves alemanys, però han d'aguantar i admetre el que van fer els seus avis, com nosaltres hem d'aguantar la vergonya del feixisme de Franco i els italians la de Mussolini. Si a més la peça te qualitat, com en el cas que ens ocupa, doncs valor afegit.
Neus Català, una pagesa del Priorat, una dona de família menestral, valenta, amb amplitud de mires, que volia millorar el seu país amb ideals a l'abast, els que fan avançar una societat: volia ser infermera. Afiliada al PSUC, amb la desfeta de la guerra civil va passar la frontera, a peu, amb 182 nens al seu càrrec; us ho imagineu? Les grans gestes sempre les fan les persones senzilles amb voluntat de ferro. Amb la ocupació nazi va treballar per a la resistència fins que la van trincar i deportar condemnada a treballs forçats a perpetuitat: Ravensbrück. Hi ha noms que han quedat maleïts per la eternitat, com aquest o Dachau o Buchenwald...
L'obra teatral s'ha muntat a partir de la novel·la de Carme Martí on relata la vida de la Neus. Pep Duran, com a escenògraf ha optat per un muntatge quasi desert, només amb quatre ferros que poden significar qualsevol cosa desagradable: tanques, filferrats electrificats... m'és igual. Arànega s'arranca amb un monòleg on explica els seus orígens, la desfeta de la guerra civil, la fugida a França... tot barrejat amb les vivències de la deportació al camp de dones del nord de Berlín, les humiliacions per fer-les-hi perdre la dignitat, les pallisses, la gana el fred, la por, les humiliacions, les humiliacions... No he pogut evitar a pensar en la novel·la de Primo Levi: Si Això és un Home.
Mercè Arànega ha fet un treball extraordinari; si deixa la pell i possiblement alguna cosa més que només ella sap. Vaig llegir o veure una entrevista en la que Neus Català, sabent que faria l'obra de teatre li va dir: "Tu has de fer de mi?... Uhhh, tindràs feina, eh?" i sí, penso que n'ha tingut, però se n'ha sortit amb nota. Si alguna nit no pot dormir, serà el preu que haurà de pagar, com ho va fer la pròpia Neus Català en les seves nits de dormir malament suant i cridant.
La Sala Muntaner avui no massa plena. Divendres, cap de setmana, bon temps... potser l'economia va una mica millor i la gent ja es mou? Tot i així, el públic ha aplaudit amb entusiasme. Una peça més del Grec amb nota. Aquest anys sembla que anem fins. Pau i que duri, com deia la meva àvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada