NEUS CATALÀ. UN CEL DE PLOM
(a la Sala Muntaner)
Sabia que aniria a patir, però tot i així hi ha obres que s'han d'anar a
veure, ni que sigui per solidaritat, per cridar —des del silenci de la butaca—
que hi ha fets històrics que no es poden, no s'han d'oblidar i que s'han de recordar
periòdicament, de forma insistent, i em sap greu pels joves alemanys, però han
d'aguantar i admetre el que van fer els seus avis, com nosaltres hem d'aguantar
la vergonya del feixisme de Franco i els italians la de Mussolini. Si a més la
peça te qualitat, com en el cas que ens ocupa, doncs valor afegit.
Neus Català, una pagesa del Priorat, una dona de família menestral,
valenta, amb amplitud de mires, que volia millorar el seu país amb ideals a l'abast,
els que fan avançar una societat: volia ser infermera. Afiliada al PSUC, amb la
desfeta de la guerra civil va passar la frontera, a peu, amb 182 nens al seu
càrrec; us ho imagineu? Les grans gestes sempre les fan les persones senzilles
amb voluntat de ferro. Amb la ocupació nazi va treballar per a la resistència
fins que la van trincar i deportar condemnada a treballs forçats a perpetuitat:
Ravensbrück. Hi ha noms que han quedat maleïts per la eternitat, com aquest o Dachau
o Buchenwald...
L'obra teatral s'ha muntat a partir de la novel·la de Carme Martí on relata
la vida de la Neus. Pep Duran, com a escenògraf ha optat per un muntatge quasi
desert, només amb quatre ferros que poden significar qualsevol cosa
desagradable: tanques, filferrats electrificats... m'és igual. Arànega s'arranca
amb un monòleg on explica els seus orígens, la desfeta de la guerra civil, la
fugida a França... tot barrejat amb les vivències de la deportació al camp de
dones del nord de Berlín, les humiliacions per fer-les-hi perdre la dignitat,
les pallisses, la gana el fred, la por, les humiliacions, les humiliacions...
No he pogut evitar a pensar en la novel·la de Primo Levi: Si Això és un Home.
Mercè Arànega ha fet un treball extraordinari; si deixa la pell i possiblement
alguna cosa més que només ella sap. Vaig llegir o veure una entrevista en la
que Neus Català, sabent que faria l'obra de teatre li va dir: "Tu has de
fer de mi?... Uhhh, tindràs feina, eh?" i sí, penso que n'ha tingut, però
se n'ha sortit amb nota. Si alguna nit no pot dormir, serà el preu que haurà de
pagar, com ho va fer la pròpia Neus Català en les seves nits de dormir malament
suant i cridant.
La Sala Muntaner avui no massa plena. Divendres, cap de setmana, bon
temps... potser l'economia va una mica millor i la gent ja es mou? Tot i així,
el públic ha aplaudit amb entusiasme. Una peça més del Grec amb nota. Aquest
anys sembla que anem fins. Pau i que duri, com deia la meva àvia.
