Subvencions

SUBVENCIONS

(Opinió)

Em temo que el que escriuré a continuació no serà massa benvingut per a algunes persones, però els que em coneixen saben que acostumo a dir el que penso, malgrat sigui o no políticament correcte, i tornant als que em coneixen, també saben que estic al cantó de la cultura i la seva gent, en totes les seves expressions. Som-hi, doncs.

He llegit aquest dies la polèmica decisió de l'Ajuntament de Barcelona de no continuar mantenint la llotja del Gran Teatre del Liceo, llotja que costa 108.000€ anuals, una pasta. Ara els regidors i altres beneficiaris que en feien us s'ho hauran  de pagar de la butxaca —com a anècdota, serà curiós veure si molts o pocs dels que fins ara eren habituals ho continuaran sent— i els convidats des de la institució hi assistiran passant per caixa l'Ajuntament pagant només les entrades justes. Ras i curt, ho trobo bé, especialment tenint en compte els temps que corren. Amb 108.000€ es poden donar moltes beques menjador per canalla que no arriben a fer dos àpats decents al dia.

La segona part de la notícia és que l'Ajuntament sí mantindrà la subvenció (o com se n'hagi de dir) de 2,5 milions d'euros pel manteniment del Liceu. Aquí no tinc dades suficients per opinar amb coneixement de causa al no tenir la perspectiva total del sistema d'ajuts oficials. Quedi clar, però, que penso que la cultura s'ha d'ajudar, tota, especialment la que es fa en català. El que em passa és que —centrant-me en el món del teatre, que és el que millor conec—, no sé quan li toca al Liceo, al TNC, al Romea, a la Sala Atrium o la Nau Ivanow. I podria afegir petites sales com La Vilella o l'Hiroshima que segurament la majoria de catalans no saben ni que existeixen. És per això que ni em queixaré ni aplaudiré al no saber si reben ajuts de manera proporcional i quins ratios de proporcionalitat s'apliquen, si és que se n'apliquen.

Però sí sé que la globalització —o al menys en part penso que és culpa seva— ens ha portat a només valorar als primers. Si no ets dels que pugen al podi —i allà a dalt només n'hi caben tres–, no és que siguis una merda, és que ni existeixes, i així passa en la majories de disciplines. En el cine, com que està gravat podem gaudir dels actors top per un preu mòdic, però en el teatre no, en l'òpera o anem al Liceu (en el cas dels barcelonins) o a un cinema a veure una retransmissió des del Metropolitan, i ja no és el mateix, però a més volem gaudir dels millors; si no canta el Pavarotti (en dic un de mort per no ofendre cap sensibilitat), ja no te tibada (potser exagero) i és clar, els primers espases cobren uns preus de fantasia. Quan els catalans siguem independents, com que disposarem de molts més recursos potser ens ho podrem tornar a permetre, però avui em temo que no. Amb això no vull dir que no es pugui fer teatre, però, tornant-ho a centrar en l'òpera, penso que al país tenim prou cantants que ens poden oferir funcions molt dignes sense gastar en excés.

M'agradaria que alguna persona ben informada ens fes conèixer com es reparteixen els diners dedicats a cultura, i parlo dels diners de les diferents administracions; per sectors: museus, música, dansa, teatre i dintre de cada sector on va el tall i on els ossos. L'ideal seria que la cultura es pogués mantenir per si mateixa, però això avui és impossible, més quan els estament públics (com la TV) sembla que només promocionin programes que peten audiències, aquest papu que em sembla que en diuen share. Ahir, per curiositat vaig posar un moment TV3 per veure que era una cosa que en deien Polònia el Musical i vaig tancar l'aparell avergonyit.

Torno als diners públics i a la cultura. Si algú em pot dir on estan publicades les dades totals de subvencions i el seu repartiment ben explicat li agrairé. Aleshores potser podré opinar amb coneixement de causa sobre els 2,5 milions que posa l'ajuntament de Barcelona al Liceo.