E. T. l'Extraterrestre

E. T. L'EXTRATERRESTRE

(Opinió)

La meva dona i jo tenim tres fills, i cada un d'ells en té tres per la seva part, o sigui que en total sumem 9 néts. Som una família gran pels temps que corren, però al marge d'això que pot ser relatiu, el que sí som és una família molt unida, acostumats a estar molt junts i veure'ns sovint. Cada setmana, els dimecres, tenim dinar familiar on la casa sembla una fonda. Com que Igualada no és massa gran, tots van arribant a peu, per torns: primer els que fan primària en diferents temps depenent de l'escola en que van, després els pares i més tard els que estudien al institut. M'agrada veure la casa en constant efervescència; de vegades m'atabalo, però seria molt pitjor el silenci.

Aquest curs les coses canviaran radicalment. Un acaba de marxar a fer el batxillerat a un país llunyà, molt llunyà, a tretze hores d'avió; ja no el veurem fins l'any que ve. Un altra va acabar els estudis i ha trobat feina fora d'Igualada —la feina s'ha d'anar a buscar on és—; viurà a Barcelona. Dues nenes comencen la universitat a la capital i s'han buscat pis allà; aquestes i el que treballa els veurem sovint i per acabar els tres més petits, 9, 7 i 5 anys, els que encara deixen que jugui amb ells, se'n van amb els seus pares. Es prenen un any sabàtic i toquen el dos a sudamèrica iniciant un viatge de dotze mesos i no sé quants milers de quilòmetres fins el Canadà, en una autocaravana. Els enyorarem molt, a tots.

Els de l'aventura s'han autoanomenat "La Família Cargol" perquè van amb la casa al damunt. Sempre han viatjat d'aquesta manera i els nens estan acostumats a anar per Europa, el nord d'Africa, o a esquiar així. Serà la tercera autocaravana que cremin, en el sentit d'utilitzar. Fa quinze dies els pares van anar per carretera a Anvers, el segon port més important d'Europa, van carregar l'autocaravana en un vaixell via Montevideo —un dels ports més segurs de sudamèrica—, van tornar en avió a Barcelona i dintre de poc volaran tots cinc a l'Urugay per començar el periple. El dinar d'acomiadament serà per recordar, sens dubte. Han obert un blog amb el nom www.familiacargol.com on aniran relatant les seves experiències i així i gràcies a la xarxa i l'skype ens anirem connectant.

I a que ve el títol E. T. L'EXTRATERRESTRE d'aquesta entrada? És veritat, ja me'n oblidava. Doncs jo a més d'aficionat al teatre ho sóc molt del cinema. Tinc una videoteca respectable —a Igualada fa temps que no tenim cap cinema i els addictes ens hem d'espavilar— i sóc el proveïdor "oficial" de la família. Els meus fills prendran un paquet de pelis per fer més lleugeres les llargues hores de carretera panamericana, i jo sóc l'encarregat de fer la selecció de títols, des de les de Pixar, passant per alguna japo, fins les "de persones", com diuen la canalla. Entre aquestes, naturalment, hi haurà Harry Potter, Indiana Jones i E. T. D'aquí ve el títol del post, perquè preparant "el paquet" he repassat aquesta peli i m'hi he quedat enganxat.

Penso que és una de les obres més importants del cinema, i aclareixo que només m'he pres mig whisky. Ben analitzada descobreixes que fascina a grans i petits per la seva "universalitat" i el seu llenguatge cinematogràfic comprensible pràcticament per tothom. Quan la van estrenar jo encara estava en actiu al món dels treball i feia un curs a l'escola de negocis del IESE, una de les millor considerades del món; penso que ningú la qualificarà de frívola. Doncs el professor de relacions humanes i comunicació ens va parlar tota una tarda d'aquesta pel·lícula, explicant com dos éssers, ja no de diferents cultures, sinó de diferents mons es relacionaven utilitzant moviments repetitius en mirall. Va ser una tarda molt interessant i instructiva. Amb això vull constatar que Spielberg és un geni, en sap molt.

Estic a punt de complir setanta-cinc anys i encara m'he emocionat amb algunes escenes. Espero que als meus néts els passi el mateix, però confio que això —veure pelis mentre fan quilòmetres— sigui el menys rellevant d'aquest viatge que segurament els marcarà la vida, una experiència inoblidable saltant de país en país on parlen llengües diferents de la seva, castellà, portugés i anglès. Quan tornin tindrem molta feina escoltant les seves experiències; segurament que d E. T. ni en parlarem.